Publicitat
Publicitat

REVOLTES AL MÓN

Els EUA creuen que el règim ha aprofitat la Primavera Àrab per rellançar el programa nuclear

L'Iran torna a escena amb més míssils

L'Iran és, cada cop més, un país descol·locat. Les revoltes l'han aïllat una mica més en l'escena internacional. I la resposta del règim dels aiatol·làs són més míssils i més desafiaments a Occident.

Envoltat d'un món àrab revoltat i desafiant un Occident que li és hostil, l'Iran ha tret pit aquesta setmana i ha anunciat que començarà a produir en massa un nou míssil de creuer amb un abast de 200 quilòmetres i de gran precisió. Els últims dies el rearmament de l'Iran torna a ocupar titulars i la mirada mediàtica centrada en la Primavera Àrab ha virat de nou cap al país del golf Pèrsic, l'element amb més potencial desestabilitzador a la regió des del punt de vista occidental.

Fa unes setmanes, l'excap de l'estat major nord-americà, Mike Mullen, va comentar que fins i tot "en els dies més negres de la Guerra Freda", els EUA i la Unió Soviètica tenien relació, i va lamentar l'absència ara d'un telèfon vermell amb Teheran. Els militars iranians ja han dit que no necessiten una línia directa amb Washington i que si el que volen és rebaixar la tensió, millor que s'allunyin de la regió.

Mentides preventives

"Els Estats Units consideren que tenen sota control les revoltes al món àrab i perceben que el silenci informatiu sobre l'Iran els últims mesos ha ajudat el país a desenvolupar encara més el seu programa nuclear", explica a l'ARA la periodista i escriptora iraniana Nazanin Amirian. Segons ella, la campanya electoral nord-americana s'apropa i augmenta la pressió republicana i israeliana sobre Obama perquè contingui l'Iran. "Els palestins no són el problema, continuaran 40 anys com estan ara, l'amenaça real per a Israel és l'Iran", afirma Amirian. Malgrat que l'Iran està sotmès a un embargament d'armes des de fa més de 30 anys, el país ha aconseguit desenvolupar un programa bèl·lic que inquieta Washington i Tel Aviv, sobretot pel que fa a les ambicions del govern de Mahmud Ahmadinejad d'adquirir armes atòmiques.

Teheran defensa que duu a terme un programa nuclear civil d'enriquiment d'urani per a finalitats mèdiques, però juga al mateix temps amb l'ambigüitat de les seves intencions per instaurar el dubte en el contrincant. Però realment l'Iran és a prop d'aconseguir la bomba atòmica? Segons Nazanin Amirian, no. "L'Iran juga a la guerra psicològica i a les mentides preventives per mantenir la percepció que és una amenaça en la lluita econòmica i política per l'hegemonia de la regió", opina Amirian, que afegeix que el país "no té capacitat econòmica per desenvolupar armament nuclear". La qüestió aixeca polseguera i mentre la majoria d'experts nord-americans afirmen sense dubtar que Ahmadinejad té armes nuclears, altres analistes, com el professor suís Shannon Kile, consultat per Reuters, considera que es tendeix a "exagerar" la capacitat de l'Iran.

Mentrestant, oficials nord-americans van confirmar la setmana passada que l'administració d'Obama ha proveït Israel amb bombes capaces de destruir objectius amagats, incloent-hi llocs a l'Iran on hi podria haver les suposades armes.

Poder regional

L'Iran té una forta influència a l'Iraq i a l'Afganistan, però al món àrab Síria és el seu únic aliat. Si cau el règim de Baixar al-Assad serà un cop dur per al govern d'Ahmadinejad, que ja manté contactes amb l'oposició per cobrir-se les espatlles. El país persa competeix amb Turquia per influir al món àrab, i internament reprimeix amb força qualsevol reminiscència del moviment verd que es va oposar al règim el 2009. Mantenir l'estabilitat és clau; l'hi va el lideratge a la regió.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT