Publicitat
Publicitat

Lluís Bassets : "La revolució àrab prova que l'atractiu del terrorisme s'ha acabat"

Anàlisi. Lluís Bassets (Barcelona, 1950) és periodista i director adjunt d''El País'. Acaba de publicar 'El año de la revolución' (Taurus), un llibre que fa una cronologia periodística de les revolucions al món àrab i de les seves conseqüències.

Lluís Bassets em rep al seu apartament de les Corts. Damunt la taula hi té la premsa del dia i alguns llibres. Ens arriba el soroll del carrer i des de la finestra es veuen furgons de la policia davant la seu del PP.

Llegint el llibre tinc la sensació que la teva generació és d'idealistes de la democràcia, i la meva, d'escèptics respecte a la bondat de la política.

Potser això s'explica per dos fenòmens: d'una banda la democratització del conservadorisme i de l'altra la desaparició del sentit de la història per saturació. Tot és històric: un esdeveniment esportiu és històric, un programa de televisió... La història ha quedat destruïda.

La democratització del conservadorisme és massificar la condició burgesa com va fer Thatcher?

No en el sentit thatcherià, sinó en el de la mirada escèptica i conservadora del món. Passa com amb els abrics de pell, els descapotables, els viatges exòtics, l'òpera. És la mirada escèptica d'entendre la revolució com una manifestació superficial perquè a sota tot segueix igual. Al segle XIX això ho pensava el príncep de Salina i avui ho pensa el proletari de Nou Barris.

I això és bo o dolent?

Això és un gran avenç perquè fins i tot s'ha democratitzat aquesta mirada [privilegiada]. Però els àrabs trenquen amb això. L'hiperindividualisme buida la democràcia del seu sentit, i els que han vingut a donar de nou sentit a la història i a la democràcia han estat els àrabs, els últims gats de la història!

La democràcia sense classe mitjana és possible?

No pots institucionalitzar la democràcia sense classe mitjana. Tu dius que jo sóc idealista, però sóc molt escèptic. Sé perfectament que les revolucions moltes vegades fracassen. Però n'ha quedat una cosa: el missatge revolucionari àrab. Ja és a l'aire, ningú el pot aturar. Ha trasbalsat les agendes polítiques de tots els països autocràtics.

Al llibre dones a entendre que el món multipolar necessita un conductor. Per què?

Un dels problemes que tenim és que no hi ha una direcció mundial, ni en els termes econòmics ni a les Nacions Unides. Als EUA els costa assumir aquest paper, el president té molts problemes amb el congrés. Israel trava el marge d'acció dels EUA. El cas de Líbia, i sobretot el de Síria, ho està demostrant. La situació de Síria és aberrant, el món no ho hauria de permetre.

Què proposaries fer a Síria?

N'hi hauria prou si la Xina o Rússia acceptessin una resolució del Consell de Seguretat per crear zones segures i passadissos humanitaris a les fronteres amb Turquia.

Per què estàs a favor d'una intervenció armada a Líbia i no a Síria?

Si no s'hagués produït una intervenció militar a Líbia s'haurien escapçat les revoltes àrabs amb un missatge molt negatiu i contundent: si ataques el teu poble, la comunitat internacional et premia. A Síria només caldria una intervenció humanitària amb suport militar per evitar que es repeteixi la vergonya de Bòsnia i probablement, amb això ben fet, el règim cauria ràpidament. L'oposició agafaria aire i segurament la Lliga Àrab els armaria.

On creus que acabarà el distanciament entre Obama i el saudites?

Hi ha hagut diferències de punts de vista, sobretot amb la caiguda de Mubàrak, però la relació és sòlida. Des dels EUA s'han donat missatges contradictoris respecte a les revolucions. Els EUA segueixen preferint l'estabilitat i no la democràcia a la península Aràbiga. És una qüestió de realisme. Les revolucions són molt clares al nord de l'Àfrica i al Magrib, en canvi, al Pròxim Orient és la divisió xiïta-sunnita el que absorbeix el moviment revolucionari. El risc a Síria és que la guerra acabi sent una guerra civil musulmana.

Destaques la influència de Turquia a la zona, fins i tot planteges que encapçales una nova unió política i comercial.

Els fluxos comercials al nord de l'Àfrica són miserables. El dia que es posin a comercialitzar entre ells tindran un potencial enorme. A Europa pensem que l'única opció que té Turquia és la UE, i ens equivoquem. Europa té el problema que tot el que ve de fora ho veu igual. És cert que el jihadisme ha fet molt de mal, però no hem estat atents al seu declivi. Les revolucions són una prova que l'atractiu del terrorisme s'ha acabat.

Veient el desordre que preval a la zona, sobretot a Líbia, creus que les revolucions han valgut la pena?

Et faré la comparació amb la desintegració de l'URSS. Si el 1989 ens haguessin dit: els Balcans, Txetxènia i Geòrgia patiran guerres, a l'Àsia Central es mantindran dinasties corruptes, a Rússia hi haurà una mica d'esperança entre dues borratxeres de Ieltsin i després tornarà al despotisme del tsar amb un tio del KGB, Bielorússia seguirà sent una dictadura... Vint anys després, ho havíem de fer? Esclar que sí. És un balanç negatiu? Crec que no. Al món àrab estem al primer any i només hi ha una bona notícia, i matisada, que és Tunísia. Però el resultat és positiu perquè el missatge revolucionari ha quallat al món i perquè la bandera d'Al-Qaida ha declinat i ha pujat la bandera de la democràcia republicana i burgesa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT