Publicitat
Publicitat

PROGRAMA NUCLEAR

Teheran enriqueix urani en un emplaçament subterrani molt fortificat

L'ONU confirma que l'Iran té una nova planta nuclear

Nou capítol en l'escalada de tensió entre l'Iran i els EUA. L'ONU va confirmar ahir que l'Iran té una segona planta d'enriquiment d'urani, com havia pregonat. La resposta americana no es va fer esperar.

L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) va corroborar ahir el que l'Iran havia anunciat el cap de setmana i que els Estats Units i gran part del món occidental temien que fos cert. El país ha activat una unitat d'enriquiment d'urani a Fordow -prop de la ciutat sagrada xiïta de Qom, al centre del país-, segons un informe de l'organisme de control nuclear de l'ONU, que l'ha inspeccionat.

"Tot el material nuclear a la instal·lació resta sota la contenció i vigilància de l'agència", va aclarir Gill Tudor, portaveu de l'AIEA. La planta, una mena de búnquer, està amagada dins d'una muntanya i és de difícil accés i, per tant, complicada d'atacar per terra i aire. Al seu interior s'hi produeix urani enriquit al 20%, un nivell mitjà, que segons els experts és un pas important cap a la puresa més alta necessària per fabricar armament, tot i la insistència de Teheran que el seu programa nuclear no té fins militars. En aquest cas, diu que la finalitat és alimentar un reactor de recerca mèdica.

La reacció de Washington no va trigar a arribar. "Si [els iranians] estan enriquint urani a Fordow al 20%, es tracta d'una nova escalada dins les violacions contínues de les seves obligacions en matèria nuclear", va declarar la portaveu del departament d'Estat, Victoria Nuland. El líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei, va desafiar els nord-americans insistint que el seu país no es doblegaria davant la pressió d'Occident: "L' establishment islàmic sap fermament el que fa, ha escollit el seu camí i no se'n desviarà". També va afirmar que més sancions no tindrien "cap impacte" a l'Iran.

Les accions creuades dificulten cada vegada més els esforços diplomàtics per buscar una solució pacífica al conflicte. Les dures sancions econòmiques que els Estats Units han imposat recentment sobre el programa nuclear del règim dels aiatol·làs -i les que la UE establirà aviat- poden fer molt de mal a l'economia iraniana, i la resposta de Teheran, que ha amenaçat de tancar l'estratègic estret d'Ormuz, ha espantat els mercats del petroli i ha dut a l'advertència de possibles actuacions militars per part del Pentàgon.

Un americà, condemnat a mort

La sentència de mort per al nord-americà Amir Mirzaei Hekmati, dictada ahir per la Cort Revolucionària de l'Iran, va alimentar encara més l'enfrontament. El règim condemna aquest exmarine de 28 anys, nascut a l'estat d'Arizona i amb la doble nacionalitat iraniana, per "cooperar amb un país enemic, els EUA, i espiar per a la CIA", va dir un portaveu judicial a l'agència oficial ISNA. Hekmati, que va ser jutjat a porta tancada entre el 27 de desembre i el 2 de gener, no va poder designar un advocat defensor. Va ser detingut el 28 d'agost, però el seu cas no es va fer públic fins al desembre, quan la televisió iraniana va difondre un vídeo en què ell mateix confessava -fruit de la coerció, temen organitzacions per als drets humans- haver estat enviat per l'agència d'intel·ligència americana per infiltrar-se als serveis secrets iranians.

Això va acabar d'irritar Washington, que diu que ha estat "falsament acusat" i urgeix Teheran a alliberar-lo "sense demora", en paraules d'un portaveu de la Casa Blanca.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT