REVOLTES ÀRABS
Crònica 09/11/2011

L'ONU eleva a 3.500 els morts per la creixent repressió a Síria

Anthony Shadid
3 min
Manifestació a la ciutat de Hama, al centre del país, en contra del règim de Baixar al-Assad el divendres 28 d'octubre. En l'últim mes han mort almenys 500 persones al país per la violència durant les protestes.

The New York Times / BeirutEl balanç de víctimes de la revolta a Síria ha crescut de manera significativa d'ençà que les tropes governamentals han llançat una brutal ofensiva per reprendre el control de Homs, la tercera ciutat més gran del país. Des d'inicis de mes, les forces lleials al règim lluiten contra les desertores, que han evitat fins ara que les forces de seguretat del president Baixar al-Assad prenguessin el control de la localitat, a diferència d'altres ciutats on l'exèrcit ja va aconseguir entrar-hi a l'estiu.

Aquesta confrontació pot presentar-se com un dels episodis més violents des de l'inici de la revolta, fa vuit mesos. L'anunci ahir d'un augment exponencial de les víctimes per part de l'ONU no va fer més que certificar les sospites. L'alt comissionat de drets humans, amb seu a Ginebra, va informar que almenys 3.500 persones han mort víctimes de la repressió des del març. Ravina Sghamdasani, portaveu de l'ens, va expressar que la xifra era un càlcul prudent basat en "fonts fidedignes sobre el terreny". En només un mes, l'organització ha augmentat en 500 les víctimes.

El fantasma de la guerra civil ja feia molt temps que planava sobre Homs, la més tenaç i decidida de les ciutats d'oposició al president. Situada al centre del país, està habitada per majoria sunnita, contrària a la secta alauita, al poder a Síria des de fa quaranta anys. Des d'inicis de novembre, algunes parts de la ciutat s'han convertit en un autèntic camp de batalla urbà, on els activistes diuen que les forces del règim han matat 111 persones en només cinc dies. Els grups de l'oposició alerten de l'escassetat d'aliments forçada pel setge del govern i els residents es queixen de l'estat d'anarquia permanent que han instaurat els soldats i paramilitars. Segons les informacions d'ahir, almenys tres persones van morir-hi.

Adéu a la mediació àrab

L'últim cop ha arribat en el moment en què la mediació de la Lliga Àrab en el conflicte sirià, aparentment, s'ha trencat. Al-Assad ha demostrat cada vegada amb més contundència que continuarà per la via d'aplacar les manifestacions a través de la força, ignorant així les queixes -relativament moderades- de la comunitat internacional.

En un moment en què els interrogants sobre la possibilitat d'una guerra civil cauen sobre el país, Homs emergeix com l'exemple del que pot passar a la resta de les protestes al territori. El control militar ha fet augmentar les forces desertores que lluiten contra l'exèrcit del règim. Una pugna que només fa incrementar el nombre de víctimes.

"Homs és un punt d'inflexió, per ara", diu un analista a Damasc en condició d'anònim. "És un model d'autodefensa d'èxit, si es vol dir així, en un moment en què la gent està desesperada. Han vist massa cadàvers, molts detinguts, desapareguts o retornats després de llargues tortures. És massa. I tothom sembla haver perdut el control del carrer".

Així com Hama -una ciutat que rivalitza amb la mida de Homs- va ser represea en l'inici del Ramadà, la violència ha sacsejat ara Homs durant una altra festa importat per als musulmans, l'Aid al-Adha, que va començar diumenge. Tot i això, Homs ha ofert molta més resistència que Hama i altres ciutats grans, com Deir al-Zor i Latakia, on el govern va irrompre a l'agost, en l'inici d'un canvi d'estratègia: es va començar a utilitzar la força com a única via per reprimir les protestes.

Dilluns, els habitants de Homs van descriure dures escenes de carrers abandonats i ràfegues implacables de bales, que han obligat alguns residents a fugir o a quedar-se a casa seva per por de no poder-hi tornar més. "La ciutat és una ferida oberta", deia Homamad Sàleh, que va fugir de Homs amb la seva filla diumenge cap a la capital.

"Si les autoritats aturen les operacions, tothom deixarà de lluitar", afirma una activista. "Els desertors i el poble no tenen armes ni força suficient per lliurar una guerra contra un exèrcit professional i disciplinat, tot i les desercions. No podem parlar de guerra perquè no estem en igualtat de condicions".

stats