Publicitat
Publicitat

ATAC A TRÍPOLI

Muammar al-Gaddafi respon amb violència a la mort del seu fill en un bombardeig aliat

L'OTAN i Líbia es desafien en un nou xoc

Després de setmanes de conflicte empantanegat, la mort d'un dels fills del coronel Gaddafi en un bombardeig aliat dissabte a la nit a Trípoli ha desfermat un nou pols militar entre l'OTAN i Líbia.

"El que tenim ara és la llei de la selva", deia la matinada passada Mussa Ibrahim, el portaveu del règim de Gaddafi, a un grup de corresponsals estrangers a qui va acompanyar a visitar les ruïnes de l'edifici on suposadament havien mort Saïf al-Arab, un dels fills petits del coronel, i la seva família. Un edifici destruït, vidres, runa i un míssil que semblava que no havia explotat, al cor del centre de poder del règim gaddafista.

En mig de la confusió per la veracitat de la mort d'un dels fills més anònims de Gaddafi, el règim va ensenyar les urpes als carrers de Trípoli contra interessos occidentals, i al front de batalla intensificant el setge contra els rebels a la ciutat portuària de Misurata.

Confirmació de la mort

La televisió líbia va mostrar els cossos de dos adults i de tres nens coberts amb la bandera del règim i el bisbe de Trípoli, Giovanni Innocenzo Martinelli, va assegurar a una cadena italiana que es tractava de Saïf al-Arab. L'Aliança Atlàntica, per la seva banda, es va limitar a confirmar l'atac però no la mort del fill del dictador.

El portaveu del règim, admetent sorprenentment errors en la seguretat del coronel, va acusar els aliats d'intentar acabar amb la vida de Gaddafi, que, segons Ibrahim, era a l'edifici en una reunió familiar.

Crítiques a l'OTAN

L'atac va reobrir ahir el debat sobre els límits de la resolució 1973 de les Nacions Unides que commina els aliats a protegir la població civil líbia "amb tots els mitjans". Rússia es va afanyar a criticar l'ús "desproporcionat" de la força, mentre el primer ministre britànic, David Cameron, defensava la conformitat dels bombardejos amb la resolució del Consell de Seguretat.

Des de finals d'abril, i després de setmanes d'estancament, la missió internacional a Líbia s'ha reforçat. L'OTAN ha ampliat la llista d'objectius a bombardejar, obrint-la a centres de comandament, control, comunicacions i xarxes d'intel·ligència -edificis que formen part del complex presidencial de Gaddafi-. Tres governs, França, la Gran Bretanya i Itàlia, han enviat assessors militars per a les forces rebels. Els Estats Units han aportat avions espia no tripulats, els drones . Els bombardejos s'han intensificat.

La mort de Saïf al-Arab torna a complicar diplomàticament una missió que ha dividit el Consell de Seguretat de l'ONU i els socis de la Unió Europea i de l'OTAN.

Aquest cap de setmana, l'Aliança Atlàntica ha posat el punt de mira al cor del règim libi, el complex político-militar on es concentren els quarters generals i els palaus de la família Gaddafi. Dissabte al matí, les explosions ja es van acostar a l'escenari on el líder libi enregistrava el seu discurs televisiu demanant diàleg i un alto el foc. A la tarda, els avions aliats van atacar "els centres de comandament i control". "Tot objectius militars", insistia l'OTAN, que negava que els seus objectius fossin "individus concrets".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT