Publicitat
Publicitat

ONADA DE CANVIS AL MÓN ÀRAB

Les disputes sobre un suport polític i militar a l'oposició líbia paralitzen els aliats

L'OTAN i la UE es barallen sobre com acabar amb Gaddafi

La UE i l'OTAN no es posen d'acord. França va tirar pel dret i va reconèixer ahir l'oposició líbia. A l'OTAN, els aliats van tornar a demorar una possible acció militar per protegir la població civil.

Els ministres d'Exteriors de la Unió Europea no es van atrevir ahir a plantar cara al dictador libi Muammar al-Gaddafi iniciant el procediment de reconeixement dels rebels opositors libis, el Consell Nacional de Transició (CNT), com a nous interlocutors de la població del país. Només Nicolas Sarkozy es va mostrar obertament partidari d'establir relacions amb l'oposició rebel, tal com hores abans havia demanat el Parlament Europeu, que acusa Gaddafi d'haver perdut ja tota la legitimitat després de la violència amb què ha atacat el seu poble. "No podem caure en la temptació de reconèixer unilateralment nous grups", va explicar ahir a la premsa un portaveu de l'alta representant comunitària, Catherine Ashton. Com ella, el Regne Unit, Itàlia i Espanya preferien mostrar-se prudents. La ministra d'Exteriors, Trinidad Jiménez, reconeixia, però, que Madrid està en contacte amb un grup de l'oposició des de fa dies. La Moncloa no vol prendre partit i desacreditar Gaddafi si no és de bracet dels seus socis de la Unió Europea. Els ministres d'Exteriors sí que van consensuar, en canvi, noves sancions contra el dictador libi. Als embargaments i a la congelació de comptes en bancs europeus de Gaddafi i del seu entorn dictades per la UE la setmana passada, ahir es van afegir noves sancions a cinc institucions financeres líbies, entre elles el Banc Central i l'Autoritat Líbia d'Inversions, que està valorada en més de 70.000 milions de dòlars. També es va aconseguir, finalment, que les conclusions dels ministres recollissin una petició expressa perquè Gaddafi deixi "el poder immediatament", i es va demanar que Líbia comenci "ràpidament una transició ordenada cap a la democràcia, mitjançant un diàleg inclusiu de tota la societat civil".

Desacord aliat

A pocs quilòmetres del Consell Europeu, a la seu de l'Aliança Atlàntica, als afores de Brussel·les, els socis de l'OTAN van descartar de moment dictar una zona d'exclusió aèria, que hauria d'impedir Gaddafi utilitzar les seves bases i l'espai aeri per bombardejar la població civil. Els Estats Units i Alemanya van frenar els esforços del Regne Unit i França per aconseguir la imposició d'aquesta zona d'exclusió. Els ministres de Defensa aliats van estudiar aquesta possibilitat, que hores abans els havia demanat expressament el Parlament Europeu, però es va descartar perquè, segons el secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, cal més planificació, "una necessitat demostrable que l'Aliança actuï, una base legal clara i un fort suport regional i local". És a dir, cal un mandat de les Nacions Unides, a més de buscar el suport de la Lliga Àrab i la Unió Africana. El secretari de Defensa dels Estats Units, Robert Gates, va reconèixer que són "molt sensibles a l'opinió de la regió". I és que a la seu de l'OTAN encara pesa massa "el futur incert" que es dibuixa a Líbia. El temor que es converteixi en un "estat fallit" i dividit que, segons Rasmussen, el convertiria en "un caldo de cultiu per l'extremisme i el terrorisme". Aquesta teoria, que deixa entreveure certa por a una guerra civil, va ser refusada totalment fa dos dies a Estrasburg pel líder opositor libi, Mahmoud Jebril, cap de la comissió de crisi del Consell Nacional de Transició.

Els socis de l'OTAN van acordar ahir, en canvi, reforçar la presència d'unitats navals al Mediterrani central per ajudar a controlar l'embargament d'armes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT