Publicitat
Publicitat

LES REACCIONS AL CONFLICTE LIBI

L'Aliança deixa clar, però, que no actuarà sense el vistiplau del Consell de Seguretat de l'ONU

L'OTAN amenaça Gaddafi

L'Aliança Atlàntica es posiciona per primera vegada sobre una possible intervenció militar a Líbia i diu que ha començat a "preparar-se". Obama ratifica l'amenaça i no descarta de nou "cap opció".

L'OTAN va voler advertir ahir de manera contundent Muammar al-Gaddafi i la seva ofensiva "escandalosa" contra la població civil, però en canvi es va mostrar més prudent a l'hora d'anunciar una intervenció militar a Líbia. "Si Gaddafi continua fent ús de la violència contra la població civil, la comunitat internacional no s'ho mirarà sense fer res", va advertir a Brussel·les el secretari general de l'organització, Anders Fogh Rasmussen, com si actués de veu de la consciència de la comunitat internacional. L'OTAN no descarta actuacions i per això diu que ha començat a "preparar-se", però deixa ben clar que no farà un pas sense el vistiplau del Consell de Seguretat de l'ONU.

Rasmussen va assegurar que els despatxos preparen des de fa setmanes diferents fulls de ruta i escenaris possibles. El president dels EUA, Barack Obama, també va afirmar ahir: "A l'OTAN estem prenent en consideració diverses opcions, incloses les intervencions militars. El missatge que volem fer arribar al poble libi és que la comunitat internacional estarà al seu costat per frenar la violència contra les seves reivindicacions democràtiques".

Segons fonts de l'Aliança Atlàntica, l'OTAN potser encara no té el mandat d'intervenir però sí l'obligació d'estar preparada per quan arribi l'ordre. En aquest sentit, es valoren diverses alternatives, com l'opció d'imposar un bloqueig per impedir l'entrada d'armes i mercenaris al país, o bé recórrer, com a Bòsnia i Hercegovina i Kosovo, a l'anomenada zona d'exclusió aèria. Mentre es debat aquesta possibilitat en el si del Consell de Seguretat, amb l'aval del Regne Unit i França, l'Aliança ha decidit ampliar a les 24 hores del dia els vols de vigilància sobre Líbia per controlar els moviments aeris, segons va informar ahir un ambaixador dels EUA.

Consens internacional

Una acció prou bel·ligerant perquè el secretari de Defensa dels EUA, Robert Gates, l'hagi posat públicament en dubte. Així, i tot que el món àrab podria donar el seu vistiplau -tant la Lliga Àrab com la Unió Africana ho estan estudiant-, no sembla que l'ONU estigui disposada a adoptar-la ràpidament.

Per la seva banda, la Unió Europea, que reunirà els seus ministres de defensa i exteriors a finals de setmana a Brussel·les per analitzar la situació a Líbia i adoptar noves accions conjuntes, ja té sobre el terreny una missió d'observació. És tracta d'una missió "tècnica i no política" formada per cinc experts col·laboradors de l'alta representant de la UE, Catherine Ashton. Aquests enviats de la UE han rebut un visat libi de menys d'una setmana i no tenen permís per reunir-se ni amb membres de l'oposició ni del règim de Gaddafi, per la qual cosa tan sols mantindran contactes amb organitzacions humanitàries així com testimonis de primera fila de les matances a Líbia dels últims dies.

Ashton vol comptar amb aquesta fotografia del que està passant a Trípoli i Bengasi per donar informació als 27 caps d'estat i govern, que celebraran una cimera extraordinària divendres al Consell Europeu de Brussel·les. Tot i que els primers a discutir la resposta comunitària a Líbia seran els eurodiputats, que debatran amb Ashton dimecres la violència contra la població civil i previsiblement -l'Eurocambra mai s'està de posar el dit a l'ull als governs i la Comissió Europea quan es mostren inactius per defensar els crims flagrants al món- demanaran als estats més implicació pràctica.

Enviat especial de l'ONU

Les Nacions Unides també van anunciar ahir que enviaven un diplomàtic a través d'una missió humanitària després de rebre el vistiplau de Gaddafi. El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, ha assenyalat l'exministre d'Exteriors jordà, Abdelilah al-Khatib, amb molta experiència a la regió amb l'objectiu "de realitzar consultes urgents amb les autoritats per fer un balanç immediat de la situació humanitària". Segons la coordinadora d'ajuda humanitària de l'organització, Valeire Amos, un milió de persones necessitarien suport.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT