LOUIS ROUXEL : "Val més no posar gaire informació personal a internet"

Ara és fàcil adonar-se que internet és ple d'oportunitats, però l'any 1997 era poc més que un invent exasperantment lent ple d'informació penjada sense solta ni volta. Louis Rouxel, un adolescent en aquella època, m'explica com va veure el que els altres no veien.

Tots els programadors tenen una història amb els ordinadors. Quina és la seva?

Vaig començar força aviat. Quan tenia set anys li van regalar un ordinador a la meva germana i ni se'l va mirar. Així que l'hi vaig pispar, vaig llegir alguns llibres i vaig començar a escriure petits programes en llenguatge Basic. Em va agradar i vaig seguir-ho fent fins als 13 o 14 anys, que va ser quan vaig aconseguir accedir a internet.

I què va passar?

Vaig descobrir moltes oportunitats, moltes més que no em pensava. Primer vaig descobrir com programar pàgines web i vaig crear una pàgina amb notícies sobre internet. Bàsicament el que feia era traduir -malament- notícies de webs americanes i penjar-les a la meva.

Però…

Vaig pensar que si volia que la gent entrés a la meva web, el millor era enviar mails als meus visitants: en comptes que anessin a trobar les notícies, que les notícies els anessin a trobar a ells. Així que vaig buscar per la xarxa algun sistema de llistat de correus de newsletter , però no existia res. Almenys en francès.

I en anglès, n'hi havia?

Potser, però jo no els coneixia.

Així que podem dir que es va inventar el newsletter ?

Sí, suposo que sí. De seguida molts amics que també tenien pàgines web a França em van demanar un servei de newsletter . Era l'únic de tot França. No treballava per diners, ho vaig fer per passar-m'ho bé.

Però després de la diversió, bé devien arribar els diners.

Molt a poc a poc, perquè no és el que estava buscant. Molta gent feia diners gràcies al meu servei, però jo no ho sabia. Em va costar d'entendre! Crec que la gent es va aprofitar una mica de mi, perquè era molt jove i no m'interessava.

Tenia 14 anys, oi?

Sí. Encara era a l'escola i em sentia molt útil per a moltes persones i companyies amb grans webs. Per a mi era una mena de joc: tornava d'escola i a les nits m'hi posava, amb la meva pròpia web i la meva petita companyia. Era divertit.

I quan va deixar els estudis?

Tenia 17 anys i no em va costar gens: vaig entendre que si volia fer alguna cosa, era ara o mai. Estudiar informàtica eren cinc i sis anys més i no em podia permetre perdre'ls. Estava molt clar que internet era la gran oportunitat i no la volia deixar escapar. Molta gent m'oferia feines i rebia moltes ofertes per comprar la meva empresa.

Steve Jobs, Bill Gates, Zuckerberg… tots van deixar els estudis.

En el meu cas, els canvis a internet són molt ràpids i l'única manera d'aprendre és ser-hi. No t'ho poden ensenyar en cap escola.

Què van dir els seus pares?

S'hi van negar… però jo era més alt que ells. [Riu.]

I als 18 anys va fundar Splio amb Raphael Jore.

El Raphael em va ajudar a fer una empresa de veritat, capaç de treballar per a grans companyies.

Permeti'm una pregunta tonta: mentre fèiem l'entrevista he vist que ha connectat l'ordinador al mòbil. Per què?

[Riu.] És un costum que no em puc treure del damunt. Penso que he de ser capaç de llegir els mails en qualsevol moment del dia, perquè pot haver-hi un problema en qualsevol moment i he d'estar disponible. Dormo unes sis hores al dia.

Un dels problemes d'internet són les dades personals.

Et pots refiar de les empreses molt grans, com Google i Facebook, però moltes empreses es dediquen a pescar dades d'aquests llocs, sense saber ben bé què fer-ne, i no els preocupa la privacitat. Les dades personals són una informació molt valuosa per a les empreses.

Com ens podem protegir?

El millor que podem fer és no posar gaire informació personal enlloc.

Llegia que tots els mails queden penjats per sempre a la xarxa.

Sortosament, encara hi ha molts problemes per emmagatzemar i ordenar tota aquesta informació. A més, les lleis són molt estrictes . Però pots estar segur que quan esborres un mail, el mail ha desaparegut.

Què en pensa del cas Megaupload?

El que ha passat és normal: el paio feia diners amb coses il·legals i crec que s'ho veia venir. No té res a veure amb tota la gent que creu que a internet tot hauria de ser de franc.

Què hauria de ser de franc i què no?

Crec que hi ha molta gent disposada a pagar per rebre continguts de qualitat de manera legal. Volen coses fàcils d'usar, immediates. Les grans companyies han estat molt lentes, han intentat protegir-se d'internet en comptes de fer-lo servir. Ha estat un error.