Publicitat
Publicitat

L'organisme investiga una seixantena de denúncies de les 121 que van arribar el 2011

L'Oficina Antifrau torna a agafar protagonisme

És una institució pionera a Espanya i, tot i que encara és força desconeguda, l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) atén més d'un centenar de denúncies a l'any sobre possibles casos de corrupció a les administracions públiques de Catalunya. Durant el 2011 van rebre 121 denúncies, de les quals una seixantena estan en fase d'anàlisi prèvia o investigació -les altres s'han arxivat-. Algunes, però, s'han suspès perquè ja s'havia engegat una investigació judicial. Pel seu director, el magistrat Daniel de Alfonso, "el repte és aconseguir que la societat catalana cregui i confiï en l'Oficina com una aliada per sortir de la crisi ètica", a més d'econòmica, que sembla haver- se apoderat del sistema democràtic.

Creada sobre el paper el 2008, l'OAC és un òrgan independent del Govern i està adscrit al Parlament de Catalunya, que li ha encomanat la funció de "preservar la transparència i la integritat de les administracions, les autoritats i els funcionaris de Catalunya". Pot intervenir en totes les qüestions que tenen a veure amb les administracions públiques i també amb les institucions privades que interactuen amb el sector públic. Les denúncies poden arribar tant de particulars com d'institucions i en qualsevol format. Les queixes que són versemblants s'envien a la unitat d'investigació, des d'on en un termini de sis mesos -ampliable a sis més-, l'OAC emet una resolució.

Casos judicialitzats

En cas de detectar indicis de delicte, l'OAC remet tota la informació a la Fiscalia o bé als jutjats. De la mateixa manera, Antifrau no pot investigar un tema que està judicialitzat i ha d'arxivar el cas. Tot i que aquest ens no pot sancionar, en cas que les investigacions detectin una mala praxis que pugui donar lloc a una sanció, remeten tota la feina a l'òrgan encarregat. Si les infraccions administratives no són susceptibles de sanció, l'OAC dicta un seguit de recomanacions i després fa un seguiment de la institució afectada.

Gramepark i l'Hotel del Palau

A finals del 2009, l'Audiència Nacional va demanar a l'OAC que es fes càrrec de l'administració de l'empresa municipal Gramepark, epicentre del cas Pretòria, la presumpta trama de corrupció urbanística a Santa Coloma de Gramenet, amb ramificacions a Sant Andreu de Llavaneres i Badalona. L'Oficina, en aquell moment encapçalada pel fiscal David Martínez Madero -que va morir el gener del 2011 i va ser substituït mesos després per Daniel de Alfonso-, es va fer càrrec de l'empresa, que havia estat presidida per l'imputat Manuel Dobarco, exregidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Santa Coloma. Un any després, l'empresa va ser retornada al consistori. L'OAC també ha col·laborat, entre d'altres, en la investigació de les irregularitats urbanístiques del projecte de l'hotel del Palau fent assistència tècnica.

Tot i que l'OAC no informa sobre els casos que investiga, dijous es va fer públic que ha obert d'ofici una investigació per analitzar el possible règim d'incompatibilitats del president de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, que ja ha dimitit dels seus càrrecs a la privada. També investiga d'ofici -per primer cop en el sector financer- els plans de pensions de sis directius d'Unnim, que sumen 8 milions d'euros. No li falta feina.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT