L'advocat 'fora de sèrie' de Macià

Macià no va triar l'advocat Henri Torres per atzar. Jueu i progressista, sovint era un imant per als diaris, per la seva retòrica apassionada i pels vincles emocionals que acabava establint amb els seus clients. I aquest cas no va ser una excepció. Torres va bastir una complicitat política i emocional amb el veterà líder separatista que no es va acabar amb la finalització del judici. Tots dos van quedar mútuament fascinats i l'advocat el va acomiadar a la Gare du Nord el dia que Macià marxava a l'exili belga, on es van fer l'única fotografia coneguda en la qual apareixen junts.

Torres continuà veient Macià fins a la mort de l'Avi, gairebé set anys després a Barcelona el dia de Nadal. Primer l'anava a trobar a Brussel·les i, més tard, quan Macià ja era president de la Generalitat, el va visitar a Barcelona. L'afecte del que va ser líder d'ERC pel seu antic advocat va arribar a ser tan intens que va ser designat representant de Catalunya en alguns dels actes oficials que es van celebrar a París.

Lluís Companys va continuar aquesta relació, tot i que no va poder tenir-lo d'advocat. La doble condició de jueu i home d'esquerres havia obligat Torres a fugir dels nazis i del règim de Vichy, que el va arribar a condemnar a mort en rebel·lia. Va passar per diversos països abans no va aterrar a Nova York, on es va significar com a gran propagandista del general De Gaulle. Després de la guerra va tornar a París, on va ocupar diversos càrrecs abans de morir, el 1966. A les seves memòries, Accusés hors série (Acusats fora de sèrie), dedica un capítol sencer al seu amic Macià.