Publicitat
Publicitat

Observatori global

'Lady Absent'

Ha arribat el moment de la veritat per a aquesta Europa que diu que vol tornar a ser un actor global. Va ser la vergonya dels Balcans, el fracàs d'una Unió impotent i descoordinada davant el desmembrament de l'antiga Iugoslàvia, el que va convèncer els socis europeus que els calia una política exterior i de seguretat comuna. Ara la revolta i la guerra ha tornat a les fronteres de la UE, aquest cop a la Mediterrània, i ha arribat el moment de fer un pas més i no esperar, altre cop, que Washington prengui la iniciativa.

Hi ha una absència d'Europa en aquestes revoltes que han començat a transformar el món àrab. Hi ha una absència de la UE en general, tot i que és la cap de la diplomàcia europea, la baronessa Catherine Ashton, qui s'ha guanyat el sobrenom al Parlament Europeu de Lady Absent . Europa, com Ashton, és avui aquesta dama que no encerta ni el moment ni les paraules. La frontera sud de la UE està reescrivint la seva història i a Brussel·les continuen amb una unió precària i tardana. Ha arribat el moment de repensar la política mediterrània, que en els últims quinze anys no ha fet més que oferir compromisos i marcs de cooperació als veïns del sud sense aconseguir la transformació social i econòmica que avui es reclama als carrers del nord d'Àfrica. Un assessor del sindicat tunisià UGTT deia aquesta setmana a Barcelona que la UE els ha ofert en aquests anys acords d'associació, partenariats, processos de Barcelona o Unions per la Mediterrània (UpM): "Però potser ha arribat l'hora que s'asseguin amb nosaltres i ens preguntin què volem".

La UE ha de començar a respectar la seva pròpia política mediterrània. Hosni Mubàrak ha estat fins al seu final copresident de la UpM. Només un parell de dies abans de la seva caiguda, el setmanari europeu European Voice tenia el cinisme de proposar com a sortida digna per al rais egipci que abandonés el règim i es quedés al capdavant de la UpM, i ho comparava amb altres líders regionals europeus que, després d'haver perdut els seus governs, mantenen càrrecs al Comitè de les Regions. Cal més dignitat a tot arreu. En els líders amb qui a partir d'ara s'ha de col·laborar per recuperar la legitimitat política al món àrab, en les institucions que ens inventem per facilitar aquesta cooperació i en la política mediterrània de la UE, que hauria de recordar que una veritable realpolitik defensa els interessos sense oblidar l'ètica.

Innovar, inventar, competir amb el mínim cost possible hauria de ser una prioritat, sobretot en temps de crisi, però tot té un límit. Primer, és la defensa de la llengua espanyola. Així que Itàlia i Espanya són els únics estats de la Unió Europea que no s'han sumat a l'acord per tirar endavant una patent europea. Un acord que ha costat anys de negociació i molts mesos de bloqueig i que ha de permetre estalviar més de 700 milions d'euros anuals als innovadors que intenten validar els seus invents als diferents estats de la Unió. L'Estat espanyol, que és tan discret en nombre de patents anuals, no ha pogut acceptar que aquests registres oficials només estiguin redactats en les tres llengües de treball de la Unió Europea: el francès, l'anglès i l'alemany.

La Comissió Europea ha enviat una carta al ministre espanyol d'Indústria, Miguel Sebastián, en què es queixa de la retallada de subvencions que vagin destinades a les centrals solars fotovoltaiques. Brussel·les li demana més cautela, estabilitat i previsibilitat a l'hora d'aplicar mesures que poden acabar afectant el compromís de l'Estat d'arribar, l'any 2020, al 20% de consum energètic generat per energies renovables. L'executiu comunitari recorda al govern espanyol que no convé perdre la confiança dels inversors en aquest sector.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT