Publicitat
Publicitat

LA SORTIDA DE LA CRISI

L'avís de la directora de l'FMI d'una recessió enfonsa les cotitzacions i provoca un altre xoc amb Brussel·les

Lagarde deprimeix les borses

Christine Lagarde no té cap intenció de passar inadvertida com a directora gerent de l'FMI per molt que hagi arribat al càrrec com a conseqüència de la inesperada dimissió de Dominique Strauss-Kahn. Ahir les borses van viure una jornada pèssima com a conseqüència d'unes declaracions de Lagarde, que diumenge havia avisat de la possibilitat d'una recessió mundial i de la dèbil situació de la banca europea -que, a parer seu, necessita més capital-. No va servir de res que el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, negués ahir que l'eurozona estigui a punt d'entrar en recessió.

Les borses asiàtiques i europees van caure en picat (la nord-americana no va obrir perquè era festiu) i l'Íbex-35 va patir la tercera pitjor jornada de l'any, amb un descens del 4,7%. La prima de risc va pujar fins als 341 punts, el nivell més alt des que el BCE va intervenir els mercats comprant deute públic de manera massiva a principis d'agost.

Lagarde va fer les declaracions durant una entrevista amb el setmanari alemany Der Spiegel . A la mateixa entrevista, la dirigent de l'FMI matisava l'advertència i assegurava que la recessió "encara es pot evitar" sempre que els governs, bancs centrals i institucions internacionals treballin "junts". Però els mercats no van fer cas d'aquest matís. Els avisos de recessió ja comencen a ser nombrosos i possiblement els inversors ara no estan en disposició d'atendre als matisos. La por comença a ser generalitzada.

Mà dura amb Grècia

Les advertències d'una recaiguda de l'economia arriben de tots els àmbits: FMI, Banc Mundial, agències de qualificació i bancs d'inversió. En el cas europeu, preocupa especialment la incapacitat per resoldre el forat negre en què s'ha convertit Grècia. Aquest petit estat (representa tan sols un 2% de l'economia europea) és incapaç de controlar el seu dèficit i tornar al creixement econòmic i s'ha convertit en una amenaça constant de contagi per a països com Espanya o Itàlia.

Per aquest motiu, Herman van Rompuy va assegurar ahir que Brussel·les ha d'augmentar la pressió sobre Grècia perquè apliqui els plans d'austeritat. El president del Consell Europeu es va reunir ahir amb el primer ministre de Finlàndia, Jyrki Katainen, i amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, representants dels dos països que són més exigents amb Grècia. Atenes està topant amb una gran oposició social a les mesures d'austeritat que el govern s'ha compromès a aprovar. Fonts comunitàries van assegurar ahir a Efe que les ajudes a Grècia podrien tallar-se en sec si el govern grec no aplica les polítiques d'ajustament.

Amb l'austeritat no n'hi ha prou

La Comissió Europea considera que les mesures d'austeritat són imprescindibles, però insuficients per sortir de la crisi. Ahir la CE va fer una crítica a Espanya en exigir-li més esforços per reduir l'atur. "L'austeritat ha d'anar acompanyada necessàriament de reformes econòmiques perquè hi hagi més creixement econòmic i més llocs de treball", va afirmar Amadeu Altafaj, portaveu d'economia de la CE. "L'austeritat -va afegir- no solucionarà per ella mateixa els desafiaments de les economies que estan sotmeses a més pressió, com Espanya".

Altafaj va deixar clar que "sense creixement és difícil imaginar un augment de la inestabilitat a l'eurozona", però va negar que "en cap cas" es prevegi la possibilitat d'una nova recessió.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT