Publicitat
Publicitat

EL FUTUR DE LA INSTITUCIÓ GLOBAL

La ministra francesa fa una crida a l'oposició grega perquè actuï amb "unitat nacional"

Lagarde s'imposa com a líder de l'FMI

Christine Lagarde, la ministra d'Economia de França, serà la nova directora del Fons després d'aconseguir el suport dels països europeus, de les economies emergents com la Xina i dels Estats Units.

La tradició s'imposa i un europeu seguirà al capdavant del Fons Monetari Internacional. El consell d'administració de la institució va anunciar ahir que la ministra d'Economia de França, Christine Lagarde, serà la nova directora de l'FMI i la primera dona a ocupar el càrrec. Sense temps per digerir la bona nova, Lagarde iniciarà el seu mandat de cinc anys el 5 de juliol, per acabar amb el buit de poder que va deixar els seu antecessor, Dominique Strauss-Khan, acusat d'agressió sexual.

La prestigiosa advocada i política francesa haurà de fer front a la crisi del deute europeu i equilibrar les demandes dels països emergents, amb un alt creixement, amb les necessitats dels països desenvolupats que intenten recuperar les seves economies. Ahir, les primeres paraules de Lagarde van anar dirigides a Grècia. "Aquesta nit tinc un missatge per a Grècia. Una crida a l'oposició política grega perquè doni suport al partit que està actualment en el poder en un esperit d'unitat nacional", va dir Lagarde a la televisió francesa TF1.

El pitjor dels casos, va explicar, és que Grècia sortís de la zona euro, però que cal evitar-ho "com sigui". El deute del país s'ha convertit en el més car del món i el seu govern no aconsegueix augmentar els ingressos fiscals ni reduir el seu dèficit, condicions de l'FMI i l'Unió Europea per a un segon rescat.

Candidata imbatible

L'elecció de Lagarde era un partit guanyat des del primer minut, tal com ja va pronosticar el seu màxim rival Agustín Carstens, governador del Banc Central de Mèxic. "Si vostè comença un partit amb un 5-0 al marcador, la probabilitat d'una victòria és ínfima", va dir després de presentar la seva candidatura a Washington. L'única esperança del mexicà era aconseguir l'aliança dels països emergents, però ben aviat es va esvair després que la Xina donés el seu suport a Lagarde.

La dimissió de Strauss-Khan el 19 de maig va obrir una lluita, tot i que efímera, entre europeus i les economies emergents per dirigir l'FMI. De fet, Carstens va advocar des del principi per un FMI més imparcial que representés millor els països emergents. La ministra francesa, amb els vots dels europeus a la butxaca, va reaccionar de pressa i va iniciar una gira per aconseguir el màxim consens que la va portar a la Xina, a l'Índia i al Brasil.

"Jo no estic aquí per representar els interessos de cap regió al món en particular, sinó els de la totalitat dels estats membres", va dir la setmana passada davant el consell de l'FMI per treure's l'etiqueta de candidata europea. La seva diplomàcia va funcionar, ja que Carstens només va reunir els vots del Canadà, Mèxic i Austràlia, que representen un 12% dels vots.

Suport dels BRIC i els EUA

La Xina va ser la primera que va donar suport a Lagarde però la veritat és que l'advocada francesa va tenir des de principis de juny els vots dels països BRIC (el Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina). L'últim a afegir-se a la candidatura de Lagarde van ser els Estats Units. Hores abans que la junta executiva del Fons fes pública la decisió, el secretari del Tresor dels EUA, Timothy Geithner, va assegurar que Lagarde "té un talent excepcional i una àmplia experiència de gran valor per dirigir aquesta institució en un moment crític per a l'economia global".

Tot i que els nord-americans es van fer pregar, la seva posició a favor de Lagarde era un secret de domini públic, ja que volen preservar la direcció del Banc Mundial.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT