Publicitat
Publicitat

FONS MONETARI INTERNACIONAL

L'organisme tria dijous el successor de Strauss-Kahn

Lagarde ja es veu com a nova directora de l'FMI

El mexicà Agustín Carstens no ha aconseguit que les grans potències emergents li donin suport explícitament, mentre que Rússia ha deixat entreveure que votarà Christine Lagarde, la representant europea.

Tot indica que els països emergents han deixat escapar una gran oportunitat per aconseguir el control d'un dels organismes econòmics més importants del món. Dijous vinent, el Fons Monetari Internacional triarà el seu nou director gerent i, si no hi ha sorpreses, l'escollida serà Christine Lagarde, actual ministra d'Economia de França.

Fins ara, els Estats Units i Europa s'han repartit el poder de la mateixa manera des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Un acord no escrit estableix que controlin el Banc Mundial els nord-americans i que els europeus es quedin amb l'FMI. Però quan Dominique Strauss-Kahn, acusat d'haver violat una cambrera, es va veure obligat a dimitir com a director gerent de l'FMI els països emergents es van unir per acabar amb aquest costum, que consideraven "obsolet".

En aquell moment, els BRICS (sigles que agrupen els grans països emergents: el Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica) van emetre un comunicat conjunt. "Que la selecció del director gerent es faci d'acord amb la nacionalitat debilita la legitimitat de l'FMI", es podia llegir al document. Aquesta unió de forces va donar ales a diferents candidats dels països emergents, i ràpidament Agustín Carstens, governador del Banc de Mèxic i antic alt càrrec de l'FMI, va ser el més ben posicionat. Lagarde i Carstens van començar aleshores una gira mundial per guanyar-se la confiança del màxim nombre de països possible.

El pes dels emergents

Durant aquest temps, Lagarde ha aconseguit més suports que Carstens. Europa, que té una tercera part dels vots, votarà gairebé en bloc a favor de la francesa (Espanya comparteix cadira amb Mèxic a l'FMI i està obligada a votar Carstens). A més, el Banc Africà de Desenvolupament -que agrupa uns 30 països d'aquell continent- també ha dit que donarà suport a Lagarde. Els Estats Units, que tenen el 17% dels vots, no s'han volgut posicionar oficialment, però es dóna per fet que mantindran l'acord que tenen amb Europa.

El problema de Carstens és que alguns dels seus teòrics aliats no li han donar suport. Mentre que la Xina, l'Índia i el Brasil no han volgut dir encara a qui votaran, Rússia ha deixat entreveure que votarà Lagarde. Tot i que Carstens representa als emergents, se'l considera liberal i ben valorat pels mercats financers, cosa que possiblement no convenç els seus teòrics aliats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT