Publicitat
Publicitat

ELS RESCATS A L'EUROZONA

Els ministres de finances de la zona euro es reuneixen avui per consensuar una solució

L'agència S&P abaixa tres esglaons el deute grec

Standard & Poor's (S&P) ha deixat Grècia prop de la fallida, després de retallar la qualificació del deute sobirà de B a triple C. La decisió es produeix hores abans d'una reunió cabdal a Brussel·les.

Un altre cop a les finances gregues un dia abans de la reunió extraordinària convocada avui a Brussel·les, que debatrà un segon paquet d'ajuts de 90.000 milions d'euros. L'agència de riscos Standard & Poor's (S&P) va rebaixar la qualificació del deute grec tres esglaons: de B a la triple C. I a més amb perspectiva negativa.

Això vol dir que la reputació de l'economia grega queda a dues passes de l'impagament. A través d'un comunicat de S&P que destaca Efe, l'agència assenyala que "hi ha una probabilitat significativament alta d'un o alguns impagaments". Encara és més preocupant la dificultat de l'accés de Grècia als mercats financers el 2012, tal com es reflecteix al programa oficial de la UE i l'FMI. Aquests problemes dificultaran encara més que Grècia pugui complir les obligacions de pagament, ja que ha de tornar 95.000 milions a finals del 2013 i 58.000 milions més amb venciment l'any següent.

Per si fos poc, S&P explica en el seu informe que tot i que creu que el país hel·lènic obtindrà ajut addicional dels seus socis europeus, n'hi haurà que "consideraran necessària la reestructuració del deute comercial". L'empresa anglosaxona també qüestiona els èxits aconseguits en els últims mesos, amb un atur que ha crescut fins al 16,2% el març passat. Tot plegat afectarà la solvència i la credibilitat dels bancs locals.

L'efecte contagi de la situació grega va arribar també a Portugal. La cotització dels bons lusitans van patir pujades de tipus rècord des de la creació de l'euro. Amb una pujada de 75 punts bàsics, els bons a tres anys es van situar a un interès d'un 12,8%, un nivell que no s'havia vist des de feia més de 10 anys.

Amb tot aquest ambient, els ministres de finances de la zona euro es reuneixen avui amb l'ànim d'arribar a una postura de consens per aprovar nous ajuts. Els 90.000 milions esmentats que podrien arribar a Grècia serien facilitats a parts iguals per la UE i l'FMI, el programa de privatitzacions grec i la resta correspondria als creditors privats. Aquest últim punt és el que concentra més dificultats. Alemanya defensa una pròrroga de set anys en els venciments dels bons grecs, una opció que no veu amb bons ulls el Banc Central Europeu (BCE).

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT