Publicitat
Publicitat

MOVIMENTS SOCIALS

Els 'indignats' que resisteixen acampats viuen les últimes hores d'ocupació del centre de Barcelona

L'agonia de la plaça de Catalunya

La via negociada per aixecar el campament de plaça Catalunya va fracassar ahir després que una minoria es negués a acatar l'acord d'alliberar l'espai a canvi de mantenir-hi un punt d'informació.

Una dona despullada de cintura per amunt ballant al mig de la plaça de Catalunya de Barcelona mentre un grup de persones toquen timbals. Aquesta és una de les escenes que es podia veure ahir a la nit al que queda de l'acampada dels indignats al centre de la ciutat. Eren amb prou feines mig centenar, que ja no són ni tan sols representatius del moviment inicial, però que s'han convertit en el maldecap de l'Ajuntament i del departament d'Interior de la Generalitat. El conseller d'Interior, Felip Puig, ja advertia ahir al vespre que la policia actuaria si no marxaven pel seu compte. L'actuació dels Mossos semblava imminent.

Ni aquesta amenaça d'ultimàtum per evitar una possible actuació policial no va aconseguir convèncer els últims resistents. Dimarts a la tarda ja havia circulat entre els acampats la notícia que s'estava negociant amb la Guàrdia Urbana una sortida consensuada, que possibilitaria muntar a la plaça el punt d'informació que es va aprovar en l'última assemblea. Una mena d'àgora en forma de mòdul prefabricat i punt de llum. La condició, però, era fer un gest de bona voluntat desmuntant alguna infraestructura ja el vespre de dimarts i confirmant la tendència amb l'aixecada del campament ahir al matí.

En la pràctica, la cosa no va anar tan rodada. De fet, la tensió a les assemblees d'aquests últims dies era molt més que una percepció -també les intervencions carregades etílicament -. Una mostra més de l'evolució del campament. Ahir, ja a primera hora del matí, els últims acampats evidenciaven que no estaven disposats a abandonar les seves posicions i molt menys "a canvi d'un simple xiringuito", com explicava Valentina, de la comissió internacional, que demanava canvis més significatius, com ara "la possibilitat que els ciutadans participin en el debat sobre com gestionar els fons públics".

Així, a les 10.20 del matí, quan el primer camió de BCNeta va entrar per un dels extrems de la plaça, la primera reacció va ser de rebuig. Tot i alguns aplaudiments de benvinguda, la majoria d'acampats es van acostar al vehicle per confirmar que només venia a endur-se el que ells voluntàriament hi posessin. Confirmada la tesi, va començar una coreografia pràcticament teatral. A poc a poc, cartró a cartró i pancarta a pancarta, un grup d'acampats van carregar una mínima part de la infraestructura que encara quedava a la plaça al camió.

La plaça quedava més buida que fa uns dies, encara que de manera molt poc significativa i poc abans d'una assemblea marcada per la polèmica perquè ja es va posar de manifest el pacte al qual es volia arribar amb la Guàrdia Urbana i els resistents ja es van negar a acatar-lo.

Rebuig al punt d'informació

Vist el poc seguiment de la neteja, ahir durant bona part de dia es va dubtar que l'Ajuntament portés a la plaça el mòdul, tal com s'havia negociat. Finalment, la infraestructura va arribar a les quatre de la tarda, però els acampats la van rebutjar perquè consideren que és poc per mantenir la seva activitat. No marxaran per les bones. Així ho evidenciava una de les indignades, que, davant l'arribada dels camions de la neteja, escrivia a terra: " Nos kedamos ". La consigna continua en ferm malgrat els reiterats acords de l'assemblea d' indignats per convertir la plaça en una àgora. Les dues branques fa temps que estan clarament diferenciades, però la partidària de resistir tampoc és unitària. Fins i tot hi ha hagut en les últimes hores temptatives d'agressions entre ells mateixos. Thiago, un dels que es mirava els treballs de neteja sense sumar-s'hi, explicava que al moviment s'hi han sumat molts " tirats" i que la prova més clara n'és que tot i que es va acordar tancar la carpa de la cuina, molts s'hi han negat en rodó i mantenen una carpa alternativa per poder abastir-se de menjar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT