Publicitat
Publicitat

L'alcalde amic dels musulmans

Figueres és una ciutat catalana moderna i d'oportunitats, culta, tolerant i fraterna. Amb el temps hem forjat una mentalitat oberta i un projecte col·lectiu fidel als nostres orígens com a país de síntesi de cultures i encara més com a comunitat que finalment es justifica únicament pel desig de viure i construir un futur junts, per a tots els nostres conciutadans.

Però les coses no necessàriament han de ser així. De fet, en els darrers temps, alguns sectors han treballat per desdir-se d'aquesta tradició i cultura política liberals i abraçar un discurs basat en la xenofòbia o directament en el racisme. Com en altres ciutats de Catalunya, polítics inconscients o sense escrúpols han agitat la bandera de la crisi, de la por al que es desconeix i de la inseguretat ciutadana per demonitzar la immigració i posar en dubte fins i tot els valors fundacionals del nostre ordenament, insinuant discriminacions positives en favor d'aquest col·lectiu o aquell altre o combatent decisions tan indiscutibles com el dret de tots els ciutadans a ser enterrats, al cementiri municipal, segons els seus propis usos i costums. En aquest punt, alguns saberuts defensors de la Constitució potser haurien de tornar a llegir la història d'Antígona i no oblidar mai que per sobre dels interessos i petiteses dels homes hi ha valors universals, que ens recorden la nostra dignitat com a persones. Exemples a banda, el fet és que amb 45.000 habitants, prop d'un 26% d'immigrants originaris de fins a noranta-una nacionalitats diferents i més de 4.600 persones a l'atur, el terreny ha estat sobradament adobat perquè hi germinessin aquest tipus de flors bordes i d'acusacions excloents.

Conscient que el que hem viscut i de fet vivim en aquests moments a Figueres no és gens extraordinari, crec que és bo reivindicar el model polític i de convivència de la ciutat com una història d'èxit. Malgrat que durant les setmanes prèvies a les eleccions vaig ser sistemàticament titllat de ser l'alcalde amic dels musulmans, vaig patir difamacions sobre si l'endemà de les eleccions construiria una mesquita a la ciutat o sobre si augmentaria els ajuts als de fora, el cert és que el 22 de maig, per primera vegada a la història de la ciutat, el nostre projecte polític va aconseguir guanyar en tots i cadascun dels col·legis electorals de la ciutat, fidels al nostre projecte i sense caure en la temptació que ara recomanen alguns "d'endurir el discurs sobre la immigració". No hem cedit a les temptacions populistes i demagògiques i quan ens han acusat de ser amics dels musulmans, lluny de negar-ho, nosaltres hem respost que un bon alcalde ha de ser l'amic de tots, dels musulmans i dels cristians, dels creients i els no creients.

En temps de discussions sobre pactes per a la constitució dels nous ajuntaments, colpits per l'augment del pes polític dels discursos racistes a la tercera ciutat més important de Catalunya i a molts altres municipis del país, l'èxit electoral de CiU a Figueres hauria de fer reflexionar els temptats d'endurir el discurs sobre la immigració i, en definitiva, d'aigualir les nostres conviccions més profundes, únicament per garantir l'accés al poder d'aquest candidat o d'aquell altre o per simple tacticisme oportunista. Perquè hi ha línies vermelles que no es poden traspassar mai, estic convençut que un partit modern i de progrés com CiU, en què convergeixen tradicions polítiques radicalment humanistes, cristianes i liberals, mai no formarà coalicions amb racistes o xenòfobs; per acció o per omissió mai no facilitarà el seu accés al poder i, encara menys, no es desdirà dels valors que justifiquen que milers de ciutadans ens facin reiteradament confiança i que persones com jo se sentin orgulloses de servir el bé comú, des de projectes basats en l'esperança i no la por, en l'amor i no en l'odi, en el que volem ser i no en el que hem estat o hem cregut ser.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT