Publicitat
Publicitat

INCÒGNITES SOBRE ELS REBELS LIBIS

Ofegada i sense armes, l'oposició busca el reconeixement del món amb el discurs de la democràcia

L'alternativa a Gaddafi porta corbata

Fa gairebé tres mesos, en una concorreguda i confusa roda de premsa -a la qual vaig assistir com a enviada especial de Catalunya Ràdio-, un home desconegut, Abdel-Hafiz Ghoga, anunciava des de Bengasi, la capital de l'est de Líbia, la creació del Consell Nacional de Transició (CNT), l'òrgan que aspirava a convertir-se en portaveu polític d'aquesta massa heterogènia que anomenem rebels libis.

Des de llavors, la cúpula opositora líbia s'ha anat definint i sumant petits triomfs diplomàtics. Avui té un interlocutor internacional únic, Mahmud Jibril, que es reuneix amb Nicolas Sarkozy i Hillary Clinton; la Gran Bretanya els ha convidat a obrir delegació a Londres, el mateix volen fer a Brussel·les i la UE tindrà una representació a Bengasi. Són passes que, amb Muammar al-Gaddafi encara al poder i el front bèl·lic estancat, obliguen a plantejar-se algunes preguntes.

El CNT pretén ser un govern a l'ombra?

Teòricament no. Entre la seva indefinida agenda destaca l'objectiu de conduir Líbia cap a la celebració d'eleccions democràtiques. Però, de manera paral·lela al Consell -integrat per 33 membres i presidit per l'exministre de Justícia de Gaddafi, Mustafà Abdel-Jalil- s'ha format un comitè executiu d'experts que, aquest sí, està estructurat com un govern amb les carteres corresponents. Mahmud Jibril, doctor per la Universitat de Pittsburgh, Pensilvània, i exresponsable del Consell per al Desenvolupament Econòmic de Líbia -del qual va dimitir, decebut, al febrer del 2010-, és el primer ministre i cap d'exteriors del comitè. Sempre amb vestit i corbata, la seva imatge és el revers de la de Gaddafi. El discurs que fa gira entorn de la separació de poders i de les llibertats.

Qui els ha escollit i a qui representen?

Segons la web del CNT, estan legitimats per "les decisions dels consells locals creats pel poble revolucionari de Líbia". El cert, però, és que la majoria dels líders opositors són uns desconeguts per a la població, tot i que entre ells hi ha un exministre i ambaixador a l'Índia, un coronel que va acompanyar Gaddafi al cop d'estat i un descendent del rei Idriss. No és gens clar com s'han escollit els integrants del consell. El nom dels representants de les ciutats controlades pel règim es manté en secret "per motius de seguretat".

De quins recursos disposa l'oposició?

Al principi de la revolució, els comitès locals van recórrer als fons dipositats a les seus del Banc Central libi. Però això s'acaba. La gestió diària de les ciutats "alliberades" s'ha assumit fins ara amb moltes dosis de voluntarisme, però cal pagar sous i fer funcionar escoles i hospitals. Respecte a les armes, són escasses i antiquades. Per això, Jibril recorre reunions internacionals demanant diners i reconeixement.

Per què és tan important el reconeixement de fora?

Perquè si no, l'ajuda directa als rebels topa amb traves legals. Els EUA es planteja destinar-los part dels trenta mil milions de dòlars congelats a Gaddafi, però per això cal una legislació especial del Congrés. Si el CNT no està reconegut com l'únic govern legítim, teòricament no se'ls pot ajudar amb recursos directes, perquè Líbia, com a tal, està sotmesa a un règim de sancions de l'ONU. De moment, s'ha trobat la fòrmula de crear un fons amb aportacions internacionals i control mixt, però encara està molt verd. El debat sobre si es facilita armament als rebels està damunt la taula des del primer dia, però només Qatar la va defensar obertament a la reunió de Roma de principis de maig -segons fonts que cita el New York Times , l'emirat ja està enviant armes a Bengasi.

Com és que se'ls reconeix amb comptagotes?

Perquè cal estar segur de qui s'ajuda, o almenys, poder justificar-ho. França va ser la primera a reconèixer el CNT, però els EUA s'hi resisteixen. Mark Moyar, columnista del New York Times , recordava en un article l'1 de maig que als EUA acostumen "a afavorir aquells que parlen sobre democràcia i moderació, i que ostenen títols avançats i parlen anglès", com és el cas de Jibril. Però quina capacitat de gestió i lideratge provada té el primer ministre a l'ombra?

Hi ha una mà negra darrere l'oposició líbia?

La CIA sempre ha estat present a les especulacions i, de fet, fonts de la intel·ligència nord-americana van confirmar que el president havia autoritzat l'agència a operar sobre terreny libi assessorant l'oposició. Mitjans conservadors dels EUA com la Fox no s'han cansat d'esbombar-ho com a prova que Obama no està en un segon pla en l'operació. També existeix la versió Al-Qaida, difosa per Gaddafi. Tot i que es considera que la xarxa ha tingut un paper menor, The Wall Street Journal assegura que alguns islamistes han assumit rols militars en el camp re bel.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT