Publicitat
Publicitat

MOBILITZACIÓ CIUTADANA

Els lloretencs reclamen unitat per canviar el model turístic

L'altre Lloret treu pit per reivindicar-se com a Costa Brava

Alguna cosa està canviant a Lloret. Dijous eren els polítics els que deien prou i ahir 1.500 veïns es van sumar al punt d'inflexió cansats de l'incivisme i de la mala imatge que es dóna del municipi.

Els museus, els jaciments ibèrics, els castells i les ermites, els camins de ronda, La dona marinera , els jardins de Santa Clotilde i un bon reguitzell de cales són "el què i el perquè de dir-se Costa Brava". Amb aquestes paraules llegides al manifest final per l'actor local Marc Bertran després d'una marxa pel poble, uns 1.500 veïns de Lloret van reafirmar les vàlues del municipi i van reivindicar el Lloret "atractiu i amable" que no apareix habitualment als mitjans de comunicació, més atents a les conseqüències de l'oci nocturn.

Els veïns tampoc van ignorar, però, els aldarulls de la setmana passada i van instar les autoritats a revisar i fer complir la normativa per acabar amb l'incivisme i sumar esforços tots plegats per aconseguir canviar el model turístic. "Som conscients de la realitat que viu el municipi. Hem de fer autocrítica. Tots som responsables d'alguna manera i en més o menys mesura del que passa", assenyalava el manifest.

L'avinguda Just Marlés va canviar per unes hores l'activitat nocturna i la gresca per una marxa silenciosa presidida pels gegants del municipi i que, rere la pancarta amb el lema "Estimem Lloret", va recórrer l'artèria principal de l'oci nocturn de la ciutat. Va ser una manifestació ciutadana al marge dels partits i de les associacions del municipi, tot i que va comptar amb la presència, a títol individual, d'alguns regidors i de l'alcalde, Romà Codina.

Veïns tips de la mala imatge

La Mireia i la Sandra piquen la cresta als mitjans per haver-se "afartat" de treure la cara dolenta de Lloret, i reivindiquen "el Lloret de dia", amb el seu patrimoni i cales amb una sorra "increïble que no es troba en cap altre indret". No s'obliden, però, dels turistes que vénen només a beure i sortir de festa. "És vergonyós", conclouen. En la mateixa línia, un grup de dones de Barcelona que viuen en segones residències declaren el seu amor incondicional per Lloret i asseguren que quan es jubilin la vila selvatana serà la seva primera residència. Ara bé, també lamenten la imatge de cada nit a la riera i reclamen "mà dura i que es garanteixi que els joves turistes es comportin com a ciutadans, amb els seus drets i deures".

El Jordi ha vingut de Tossa de Mar per solidaritzar-se amb els lloretencs. Recorda que, durant les dècades dels 70 i 80, Lloret tenia un turisme de qualitat i que d'ençà d'aleshores s'ha estès un turisme de borratxera que, si no s'atura, "s'estendrà per tota la Costa Brava".

La Matilde admet que la solució és molt complicada, però reclama que totes les forces del poble es posin d'acord per definir unes normes i que ningú se les salti. La Raxa va més enllà. Primer remarca que hi ha un Lloret "bonic i amagat", però després advoca per canviar el model de turisme, tot i que impliqui passar un període de transició difícil.

El que ara per ara no canvia a Lloret són alguns turistes. Un jove despistat, sorprès per la capçalera de la manifestació, pregunta als periodistes: "És una festa?"

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT