Publicitat
Publicitat

HABITATGE

Prop d'un miler de pisos continuen pendents de la rehabilitació

L'aluminosi encara angoixa el barri del Besòs de Barcelona

Una cuina de tres metres quadrats dividida per l'estructura d'un apuntalament i amb el sostre desfent-se per moments. Una habitació infantil que viu sota l'amenaça constant de dues bigues trencades. Un soterrani apuntalat de fa anys que ara acull algú que ha perdut la casa. Imatges quotidianes al barri del Besòs de Barcelona, on prop d'un miler de veïns conviuen encara amb l'aluminosi, una patologia del ciment -estesa durant els anys del desarrollismo a toc de construccions ràpides a baix preu- que va fer disparar les alarmes l'any 1990 al barri del Turó de la Peira. L'esfondrament d'un edifici al carrer Cadí es va cobrar la vida d'una dona. Quan es compleixen gairebé 22 anys d'aquell episodi, la ciutat encara no ha eradicat del tot el ciment aluminós i un dels barris més sacsejats per aquest problema és el de Besòs, a tocar de Sant Adrià.

Aquí es va signar un primer conveni d'ajut a la rehabilitació l'any 1992, però no tots els veïns s'hi van acollir. Cinquanta-vuit finques afectades van quedar pendents de rehabilitació. Finalment, l'associació de veïns del barri va firmar, el 2007, un segon acord amb les administracions que reparteix el preu de l'obra de la següent manera: 60% per al Govern, 25% per a l'Ajuntament i 15% per als veïns. L'acord ja ha permès rehabilitar -o està en procés de fer-ho- 15 finques, però encara en ballen 43 (982 famílies). En alguns casos, per als veïns ha resultat impossible reunir la quantitat de diners necessària per fer front a les obres i, en d'altres, com el del carrer de Càller número 2, els veïns ja hi han aportat la seva part i esperen que les administracions compleixin el pacte. De moment, els diners no arriben.

Sota l'esquerda

Mentrestant, viuen amb angoixa i la vista fixa en un sostre que els recorda, de tant en tant amb sorolls, la malaltia de l'edifici. "Em dutxo i veig sempre aquesta esquerda sobre el meu cap", explica Conxita Vilaseca, la presidenta de la comunitat , que ha fet un esforç titànic per reunir els 2.025 euros que havia d'aportar per a la rehabilitació, que encara espera. En aquesta escala de 24 pisos, set de les famílies inquilines no van poder assumir el pagament i la seva part es va repartir entre la resta de veïns. Una "mostra de solidaritat" que el president de l'associació de veïns del barri, Fèlix Rodríguez, remarca per demanar a les administracions que tirin endavant l'obra perquè, per exemple, Rosa Sanjurjo i la seva família puguin viure en una cuina sense puntals i sense la sensació que el sostre se'ls desfà. Rodríguez critica, a més, que no s'hagin donat "més facilitats de pagament a veïns que ho passen malament" i que no els acceptin noves tramitacions d'ajuda. Un punt que el consistori nega.

Emilio Valero, que viu al carrer Catània número 10, va pagar la seva part, però alguns veïns de la finca no ho van fer i, el maig de l'any passat, li van retornar els diners. No hi haurà obres i, per tant, els seus fills continuaran dormint sota bigues trencades. Va comprar el pis, de 56 metres quadrats, l'any 1999 per 60.000 euros i ara se sent completament "estafat".

La comissió municipal d'hàbitat urbà va aprovar dijous per unanimitat una proposició del PSC per instar el Consorci de l'Habitatge a complir el conveni i per buscar, també, fórmules que ajudin els veïns a assumir la seva part del tracte, com ara subvencionar el 100% del cost en els casos de rendes més baixes. Per al president del grup municipal socialista, Jordi Martí, "la situació en aquest barri és massa dura per girar-los l'esquena". El Besòs espera sota l'esquerda.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT