Històricament, els francesos són pro nuclears. La generalització té riscos però també molta part de veritat: la UMP al poder i els socialistes a l'oposició defensen les centrals nuclears. Els comunistes no s'hi oposaven fins fa ben poc i les diferents famílies centristes mai no hi han dit res en contra. L'extrema dreta també es pro nuclear. Només els ecologistes -i no pas tots- demanen que s'abandonin les nuclears. França té 58 reactors nuclears i el 82% de l'energia elèctrica del país és d'origen nuclear. A més, el grup líder mundial en la construcció i explotació de centrals nuclears -Areva- és francès i el presideix la francesa Anne Lauvergeon, exconsellera del que va ser president socialista François Mitterrand.
L'amor francès per l'àtom té raons polítiques i econòmiques. El 1956, francesos i britànics, sota el pretext d'ajudar Israel, van desembarcar al canal de Suez. La maniobra buscava fer fora el general egipci Nasser i, sobretot, recuperar el control del canal, que Nasser acabava de nacionalitzar. L'operació militar va ser un èxit, però no va agradar gens ni mica a Washington ni a Moscou, que van ordenar a francesos i britànics que tornessin a casa. L'ONU hi va intervenir militarment per garantir el retorn al poder de Nasser. Els petroliers van tornar a passar pel canal i van tornar a pagar peatge a l'Estat egipci.
Els francesos es van sentir humiliats. El 1958, quan el general De Gaulle va ser cridat a resoldre la crisi del país a causa de la guerra d'Algèria, el primer que fa és dotar França de bomba atòmica i posar en marxa un pla per construir centrals nuclears. Calia garantir la independència energètica. Encara avui, aquesta idea fa que la majoria de forces polítiques franceses siguin pro nuclears, tot i que els ecologistes exigeixen que no s'edifiquin noves centrals i que s'aturin les que arribin a final de cicle.
Areva, que dóna feina a 48.000 persones arreu el món i l'any passat va bellugar 8.500 milions d'euros i va obtenir 552 milions de beneficis, recorda que està construint una central de nova generació EPR a la Bretanya, que en té més d'aprovades i que Finlàndia, la Xina i els EUA també han comprat EPR. Segons Areva, aquest model de central, comparat amb el model vigent, és deu vegades més segura, ofereix un 22% més d'electricitat i redueix entre un 15% i un 30% la producció de residus radioactius.
Els socialistes han exigit -i han obtingut el vistiplau de la UMP- una auditoria detallada de cadascuna de les centrals nuclears franceses. Els comunistes demanen la renacionalització absoluta del sector. Els Verds volen un referèndum popular sobre la conveniència d'abandonar les nuclears i recorden que, tres anys enrere, el president Nicolas Sarkozy es vanagloriava d'haver venut una central EPR a Gaddafi, venda que mai es va confirmar. A la UMP, més patriotes que mai, asseguren: "Els reactors de Fukushima no haurien tingut cap problema si haguessin sigut del tipus EPR. És a dir, francesos".
