L'ampliació del fons de rescat divideix la UE
La Comissió Europea considera necessari reforçar el fons de rescat, tal com reclamen els EUA. Però Alemanya ja ha advertit que no hi haurà cap ampliació dels 440.000 milions previstos.
Brussel·les.La pressió dels Estats Units i del Fons Monetari Internacional (FMI) ha tingut efecte. La Comissió Europea (CE) està estudiant ampliar l'actual fons de rescat europeu, segons va anunciar ahir el comissari d'Afers Econòmics, Olli Rehn, en una entrevista al diari alemany Die Welt . Rehn, que ha participat els últims dies a les reunions del G-20 a Washington, revela que Brussel·les està "reflexionant" sobre la necessitat de reforçar el fons de garanties per donar tranquil·litat als mercats.
Alemanya, però, no va tardar ni 24 hores a frenar la proposta. "No tenim la intenció de reforçar-lo", va assegurar el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble. És la mateixa cançó de sempre: Brussel·les proposa i Alemanya s'hi nega. En aquest cas, Berlín podria tenir al seu costat els altres socis de la zona euro.
De fet, en l'última reunió de ministres d'Economia de l'eurozona, celebrada fa només 10 dies, els titulars europeus van negar rotundament la possibilitat de reforçar el fons davant de Timothy Geithner, secretari del Tresor nord-americà. Geithner va participar en la trobada europea, però va marxar amb les mans buides perquè els socis comunitaris no van voler escoltar les seves demandes. El president dels EUA, Barack Obama, en una trobada per internet amb votants, va assegurar que les mesures que s'estan prenent a Europa van massa lentes, i que la situació està "espantant el món".
Una nova ampliació del fons europeu d'estabilitat financera és una petició que ha fet insistentment l'administració nord-americana, temerosa d'un contagi de la situació de la zona euro a l'economia mundial. A la Unió Europea no li agrada que Washington o l'FMI dictin les seves polítiques econòmiques i financeres, però no poques vegades el club europeu ha acabat acceptant el que li reclamava el govern d'Obama. No obstant això, res fa preveure que el comissari Olli Rehn pugui convèncer a curt termini els països de l'euro per augmentar el fons. Sobretot perquè els socis estan atrafegats des de fa dos mesos en una ampliació pactada al juliol per fer possible que tingui una capacitat efectiva de 440.000 milions d'euros.
Procés de ratificació
Ara cal que tots els socis ho aprovin, però el procés de ratificació als Parlaments estatals és més dificultós del previst. La Comissió Europea va rebutjar revelar fins a quina quantitat s'hauria d'augmentar el fons de rescat, però mitjans com la televisió britànica BBC apuntaven ahir que podria arribar fins als 2 bilions d'euros. La mesura no va dirigida a Grècia, sinó més aviat a deixar clar als mercats que si alguna de les grans economies de l'euro, com Espanya o Itàlia, necessiten un rescat, la UE tindrà mitjans per prestar l'ajuda. L'anunci de Rehn va servir precisament per animar els mercats. Les principals borses europees van tancar ahir en positiu, amb augments dels índexs superiors a l'1,50%. La prima de risc espanyola va baixar fins als 330 punts, després d'una jornada en què va arribar als 349. En aquest context, avui el Tresor espera captar més de 2.500 milions d'euros en bons.
El problema de la UE continua a Grècia. La Comissió Europea va anunciar que s'ajorna la visita a Atenes dels inspectors internacionals que han de verificar si Grècia està impulsant les mesures del pla d'austeritat, que havia de ser aquesta setmana. Això farà que en la reunió dels ministres d'Economia de la UE de la setmana que ve no sigui possible desbloquejar els 8.000 milions d'euros pendents del primer rescat. El toc d'atenció de Brussel·les podria haver tingut efecte: el govern grec va anunciar la privatització immediata de l'aeroport i de l'empresa estatal de loteries.
