Quan Boi Ruiz va prendre possessió com a conseller de Salut una de les primeres crítiques que va rebre és que era el representant de la patronal hospitalària a la Generalitat. El seu pas fins al desembre passat com a president de la Unió Catalana d'Hospitals, la més important del país amb 380 centres representats, va ser utilitzat per posar en dubte el model sanitari que aplicaria al departament. Tres mesos després, a la seva antiga patronal tampoc li agrada el pla de retallades a Salut. La Unió, a través d'un comunicat, expressa la seva "preocupació" per l'impacte que pot tenir la tisorada i adverteix que pot afectar directament "el model de prestació de serveis i de l'estructura de les organitzacions amb incidència especial en l'àmbit de les plantilles". És a dir, que reduir el pressupost dels hospitals en un 10 per cent de mitjana obliga a retallar molt més enllà d'aspectes de gestió i pot incidir directament en la qualitat assistencial i els professionals.
"Les entitats no podran assumir les retallades del pressupost només aplicant mesures de gestió", insisteix la Unió Catalana d'Hospitals, que demana que el departament de Salut que practiqui un "abordatge global implicant tots els agents per permetre assolir acords que facin possible aquesta reestructuració de la manera més eficaç i menys lesiva possible". Així, la patronal demana participar i incidir d'una manera més activa en el pla de reajustament del departament que dirigeix el seu antic president.
Visions més favorables
Malgrat les crítiques que ha aixecat la proposta de retallades a Salut i les seves conseqüències -tancament de llits i quiròfans, reordenació de serveis i reduccions de plantilles-, els especialistes consultats per aquest diari avalen algunes de les mesures del Govern. És el cas de l'economista i experta en salut pública Anna Garcia -Altés: "Hem de llegir la crisi com una oportunitat per reordenar el sector". Segons ella, l'actual model sanitari, a banda de l'increment progressiu de la despesa que ha anat acumulant en els últims anys, es caracteritza per "la quantitat de coses innecessàries que es fan a la població". Garcia-Altes es refereix sobretot a proves diagnòstiques que es repeteixen, la confecció de cribatges innecessaris o la mateixa despesa farmacèutica. "Potser ha arribat el moment de recuperar la veritable medicina preventiva, que passa per reforçar els hàbits de vida saludables per davant dels tractaments molt sovint innecessaris", diu aquesta experta en salut pública. I afegeix: "Cal formular propostes positives i fer-les amb criteri, com ara endreçar el catàleg de serveis, que ja s'abordarà de manera immediata". Garcia-Altérs posa sobre la taula el debat del copagament en determinats serveis. "Potser no tot ha de ser gratuït per a tothom", diu, i posa com a exemple les fecundacions in vitro . I cita com a visualització de tot plegat el resultat d'un estudi molt significatiu: el 20% de les persones que estan en llistes d'espera quirúrgiques es curen de manera espontània.
La preocupació arriba al 70%
El doctor en medicina i cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Armando Martín Zurro recorda que, segons un recent estudi del VII Fòrum de Debat Social, el 70% de la població està preocupada pel descens de la qualitat del sistema sanitari. Però, està justificada, aquesta preocupació? "Cal millorar l'eficiència posant l'accent en mesures com ara la reformulació del copagament dels medicaments, l'extensió de models organitzatius amb més implicació dels professionals sanitaris en la gestió, la reorganització de l'oferta dels proveïdors de serveis sanitaris, la conscienciació ciutadana o l'avaluació de l'eficiència de les tecnologies sanitàries", assenyala Martín Zurro.
L'expert demana una "actuació valenta dels poders polítics per explicar amb transparència que suposarà la retallada econòmica i promovent actuacions per frenar la crisi com, per exemple, el finançament del sistema amb impostos finalistes". El doctor de la UAB afirma que la crisi esdevé en un element per reflexionar sobre la sanitat i que s'ha d'aprofitar".
