Publicitat
Publicitat

ALARMA NUCLEAR Anàlisi

L'any que la radiació va creuar els Pirineus

La tardor del 1986, pocs mesos després que es produís la catàstrofe de Txernòbil, la Vall d'Aran anava plena d'històries sobre els suposats efectes del núvol de radiació que havia creuat Europa des de la central nuclear ucraïnesa. Al Baix Aran es deia que va morir part de la massa forestal de la vall de Toran; al Mig Aran n'hi ha que detallaven com s'havia podrit el seu hort; des d'aleshores, arreu de la Vall d'Aran molts estan convençuts que encara avui els índexs de càncer de la comarca són conseqüència de la pluja radioactiva que va caure la primavera del 1986.

Montserrat Llauradó, professora del departament de química avançada de la UB -autora el 1990 d'una tesi sobre l'efecte de la central nuclear de Txernòbil a Catalunya-, descarta que el núvol tòxic tingués aquestes conseqüències negatives a la Vall d'Aran perquè la radiació que va arribar a Catalunya no tenia nivells perillosos. Com explicava un estudi publicat el 1990 per la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, del qual Llauradó era coautora, "els radionuclis detectats al començament del mes de maig amb una activitat superior a 0,1 megabecquerels/m posa clarament de manifest l'arribada del núvol procedent de Txernòbil, per bé que els nivells màxims assolits són molt baixos". El becquerel és una unitat que mesura l'activitat radioactiva. La Comissió Europea va establir el 1986 el límit de risc en 1.000 becquerels per quilogram en productes de consum. En un estudi d'aleshores sobre l'impacte de Txernòbil, el radiobiòleg de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona i expert del CSIC Eduard Rodríguez-Farré confirmava que a diferents indrets de Catalunya -Barcelona inclosa- es van detectar 1.000 becquerels per litre d'aigua. La major part era radioactivitat causada pel iode-131 -que en dosis altes provoca càncer de tiroides.

Rodríguez-Farré explica: "Eren índexs baixos però significatius. L'ideal és que en els aliments es detecti una radiació 0. Per això el primer marcador de radiació que observem és la llet". Rodríguez Farré recorda que la Generalitat va trigar un mes a admetre que el núvol tòxic va arribar a Catalunya, i lamenta que a Europa no s'ha fet cap informe sobre els efectes posteriors a Txernòbil 25 anys després. Estudis recents sí que han detectat als llacs de la Vall d'Aran dosis baixes de cesi-137 procedent de Txernòbil, tot i que en aquests llacs la radiació més preocupant és la provinent de les antigues explotacions mineres.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT