Bengasi (Líbia)Bengasi, la capital del govern provisional libi, haurà d'esperar per a la celebració final. L'aparició ahir a la nit de Saïf al-Islam, un dels fills de Gaddafi i home fort del règim, davant les càmeres de televisió va ser una galleda d'aigua freda per a l'entusiasme desfermat. "Això és una altra maniobra del règim, que utilitza els mitjans per animar els seus funcionaris incondicionals", va dir Siraje, un jove de Bengasi. Aquest estudiant de sociologia ha viscut la revolta des del Media Center, un edifici governamental avui ocupat per periodistes amateurs, músics i activistes de la Comissió 17 de Febrer, el grup que va iniciar les protestes contra el règim. En començar la revolta va fer les maletes i se n'hi va anar a viure en una habitació.
Mesos enrere, però, el Media Center reunia l'únic punt de connexió a internet de la ciutat. Els joves voluntaris cedien les imatges de telèfon mòbil a les televisions perquè fossin distribuïdes arreu del món. Avui el govern provisional manté oberta únicament durant dues hores una oficina per fer carnets de premsa en un dels hotels per a estrangers de Bengasi. Això és ara el centre de premsa. La institucionalització és el canvi que s'imposa en un país en rebel·lió que poc a poc es torna estat, una altra vegada. Però un estat diferent, això sí.
Preparant la transició
El jove Salhe Gawan aprofitava ahir la connexió wifi d'un hotel de la capital rebel. Tenia sobre la taula una carpeta farcida de documents i fotocòpies. Mentre parlava entusiasmat de les seves preferències musicals, mostrava un document de 200 pàgines farcides de fletxes, rodones i requadres. Té encarregat posar sobre el paper quines seran les funcions del nou govern provisional que haurà d'encarrilar el futur de Líbia. Els assumptes exteriors, el cens de la diàspora i les relacions econòmiques són els apartats més complexos. L'execució dels plans, però, de moment haurà d'esperar.
L'aparició del fill de Gaddafi va omplir de sospites alguns dels anuncis més esperançadors llançats des del govern provisional. I ara les imatges de rebels a Trípoli provoquen més por que entusiasme. Por per la seva sort. El desconeixement sobre les adhesions que Gaddafi pot tenir a la capital fa impossible calcular els temps de la transició, que no començarà fins que no sigui detingut el gruix dels dirigents del govern. Perquè Gaddafi ha estat l'objectiu de sis mesos i escaig de guerra, i els seus fidels un afegitó que ara comença a remoure's amb figures com Saïf al-Islam.
