Publicitat
Publicitat

CONFLICTE TERRITORIAL

Cospedal i la cúpula deixen sol Fabra en la presa de possessió

L'aposta per l'eix mediterrani o el central enreda els 'barons' del PP

El que queda d'aquesta legislatura i la propera serà clau perquè Espanya decideixi amb quin corredor de mercaderies i transport es connecta a Europa. Fabra haurà de plantar cara a altres barons del PP.

La falta del corredor mediterrani "està impedint que Castelló compti amb noves infraestructures que la dotin de més competitivitat". Aquesta declaració és de quan a Alberto Fabra ni se li passava pel cap que poc temps després seria president de la Generalitat i el PP valencià. Ara que també ocupa un càrrec important dins del partit, Fabra es trobarà amb el primer conflicte que el pot dur a enfrontar-se amb dirigents populars que, com ell, defensen la necessitat d'un corredor de mercaderies, però sempre que sigui el del centre: per connectar Madrid amb la resta d'Europa.

Ara per ara, els principals valedors d'un traçat que passi per la capital espanyola són els presidents de Castella-la Manxa, Extremadura, Madrid i Aragó, tots del PP, que fa pocs dies han demanat al ministre de Foment, el socialista José Blanco, que s'expressi clarament "i digui si realment dóna suport o no" al corredor central que uniria Algesires, Madrid i Saragossa, i que ells defensen. Per la seva banda els líders valencians, catalans i murcians exigeixen, com fins ara el govern central, que la infraestructura es construeixi en el litoral mediterrani. Més enllà de l'aposta final de l'Estat, que de moment aposta per l'ambigüitat, per al PP el projecte pot derivar en un inevitable xoc d'interessos territorials.

Es preveia que ahir a la presa de possessió de Fabra com a cinquè president de la Generalitat valenciana es pogués escenificar el primer dels assalts d'una baralla que agrupa els barons del PP, partit hegemònic en el mapa autonòmic, segons si defensen Madrid o creuen en la conveniència de connectar ports com el de València i Barcelona (uns dels més importants en volum de mercaderies) amb la resta d'Europa. Però al final ni María Dolores de Cospedal, presidenta de Castella-la Manxa i secretària general del PP, ni cap representant de la direcció del PP va acompanyar Fabra en el jurament.

En el discurs a les Corts, Fabra va tornar a parlar del corredor mediterrani, com dimarts en la seva investidura, malgrat no ho va fer amb la profunditat d'altres ocasions i, fins i tot, va passar-hi una mica de puntetes. Concretament va dir que no defallirà en "exigir i reivindicar" una infraestructura que, si abans era clau per als interessos econòmics del País Valencià, ara és "la millor opció de prosperitat i progrés per al conjunt d'Espanya". El nou president es va referir, a més, a la corrupció que assetja el seu partit fent vots perquè es torni a parlar "en positiu" del País Valencià.

Com és habitual, al PP guarden silenci i no aclareixen si, arribat el moment d'escollir en cas que Mariano Rajoy sigui president, defensaran el traçat valencià per sobre del que diguin les dos dones fortes del PP. Però, per si de cas el corredor impulsat pel govern espanyol fos el central, ja han fet servir l'estratègia del victimisme que tan bons resultats els ha donat. I és que si això acabés passant la culpa seria de Zapatero, encara que ja no fos a la Moncloa. "Esperem que el govern central no torni a trair la Comunitat Valenciana", va concloure el secretari general, Antonio Clemente, en ser preguntat sobre el tema.

Valcárcel, sempre amb Camps

L'eix mediterrani compta amb menys suports i menys rellevants al carrer Gènova que el central. Aquest últim té com a grans abanderades la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, i Cospedal; sens dubte, dos dels pesos pesants del partit, enfront d'un Alberto Fabra encara gairebé desconegut, d'una Alicia Sánchez-Camacho amb poc pes específic en el partit i d'un Ramón Luis Valcárcel, el president murcià, que sempre ha anat de bracet amb el dimitit Camps a Madrid.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT