Publicitat
Publicitat

EDUCACIÓ I MOBILITAT SOCIAL

La meitat dels catalans han pujat en l'escala social, però per als de 28-38 anys torna a pesar més l'origen

L'ascensor social català s'espatlla per a les generacions més joves

Un estudi de la Fundació Bofill constata que la meitat dels catalans han escalat posicions en l'entramat social. Però adverteix que per a la generació de 30 anys torna a pesar més l'origen familiar.

Quasi la meitat dels catalans han pujat gràcies a l'ascensor social. En els últims 50 anys, els fills de famílies obreres i pageses han passat a engreixar les classes intermèdies i en alguns casos -15%- han aconseguit formar part de la classe directiva. L'estudi Educació i mobilitat social a Catalunya de la Fundació Jaume Bofill posa en negre sobre blanc el tan esmentat ascensor social català i constata que el 46% de la població s'ha forjat un futur millor que el dels seus pares. Però alerta també que, després de tan pujar, l'ascensor fa uns anys que està avariat.

Societat meritocràtica
La mobilitat social és del 78% i l'herència familiar, només del 22%

L'immobilisme de classe, és a dir, els fills que no aconsegueixen trencar amb l'origen social familiar, és a Catalunya del 22%, una taxa inferior a la dels principals països d'Europa. L'ascensor social català és superior al que es dóna a França, el Regne Unit, Alemanya i Noruega, i se situa en nivells similars als d'Holanda i Suècia. La gran mobilitat entre grups socials (el 78% de catalans ha canviat d'estrat, ja sigui amunt, avall o en horitzontal) porta la Fundació a afirmar que la catalana "és una societat fluïda i meritocràtica, on el factor que més influeix a l'hora de determinar el grup social no és l'origen familiar sinó l'educació", destaca un dels autors de l'estudi i professor de sociologia, Xavier Martínez.

L'excepció de la pobresa
Els fills de família pobra tenen 14 cops menys oportunitats

Però això no vol dir que puguem donar cap lliçó a França, on les revoltes d'immigrants de les banlieues van arrencar per la manca d'ascensor social. El poc determinisme social té, a casa nostra, dues destacades excepcions, els pobres i els immigrants, sovint la mateixa cosa. Els fills de famílies pobres tenen un desavantatge de 14 a 1 per assolir un títol educatiu postobligatori. Alhora, per als fills d'adults nascuts a l'estranger l'ascens social és només del 26%, mentre que el descens respecte a la classe social dels pares és del 42%. En general, la màxima mobilitat social es concentra a les classes mitjanes i no arriba als extrems: el 45% dels directius són fills de directius i el 37% d'obrers són fills d'obrers.

Una generació irrepetible
L'ascens social prové en gran mesura dels anys 50 i de la dona

Els catalans que més han anat amunt en l'ascensor social són els nascuts entre el 1951 i el 1960. Una generació que tenia un origen obrer i popular més gran (56%) i que "va protagonitzar el canvi postindustrial amb l'expansió de professions de l'estat del benestar i de l'economia de serveis", diu l'estudi. El 53% dels catalans d'aquesta generació havia pujat socialment el 2005, tot i que la crisi va reduir la taxa al 50% el 2009. Un ascens social "probablement irrepetible", segons Martínez, i que, a més, ve donat en bona part pels alts índex d'ascens social femení, arran de l'entrada massiva de la dona al mercat laboral.

L'ascensor s'avaria
Entre els més joves torna a pesar més l'herència de classe

La generació nascuda entre el 1971 i el 1980 és la primera que, en l'enquesta del 2009, revela per primer cop una inversió dels termes: el 40% d'immobilitat ha superat ja el 37,8% d'ascensor social. Entre el 1982 i el 2005 -"l'etapa de recuperació de l'autogovern català i de consolidació dels canvis postindustrials que eleven el llindar educatiu per accedir al mercat de treball", diu l'estudi- a Catalunya les oportunitats de l'expansió educativa "són aprofitades primer pels fills de les classes superiors". Només el 6% dels fills de classe obrera d'entre 28 i 38 anys arriba a la universitat, i dels que hi arriben, no tants seran directius. Martínez apunta que, a més del millor punt de partida, les noves generacions han de competir més per escalar, per la "popularització dels títols universitaris". Amb la sobretitulació, de nou acaba pesant més l'origen familiar.

Baixa inversió pública
La Fundació Bofill reclama una revisió de la política de beques

Aquest repunt de la rigidesa classista entre els més joves s'explica també per la baixa inversió pública en educació i en beques. Només el 27% dels fills de famílies pobres rep algun ajut per a estudis no universitaris. A Catalunya, la despesa pública en educació (3,4% del PIB) i en beques (2%) és inferior a la de la majoria de països europeus. Unes dades que porten la Fundació Bofill a reclamar a l'administració una "revisió a fons de la política de beques". I unes dades que revelen també que la mobilitat social catalana no ha estat fruit de polítiques públiques, sinó "de factors culturals i del sistema de valors" de les famílies catalanes, que fins ara han portat el pes de l'ascensor social.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT