L'atur es torna a disparar i creix un 9% el 2011

BARCELONAEl nombre d'aturats va créixer durant el 2011 un 9,1% a Catalunya i un 7,8% al conjunt de l'Estat, segons va revelar ahir el ministeri de Treball. L'augment és molt pitjor que el registrat a finals del 2010, tot i que encara és lluny de l'increment del 30% amb què es va tancar el 2009 o del 60% de finals del 2008. Sigui com sigui, la situació és límit i el pitjor és que les perspectives per al 2012 són encara més negres. Davant d'aquesta situació, el nou govern espanyol ja ha advertit que la patronal i els sindicats tenen fins al dia de Reis per pactar una nova reforma laboral, cosa que sembla gairebé impossible. Mariano Rajoy va amenaçar que, si no hi ha acord, tirarà pel dret i legislarà unilateralment aprofitant la majoria absoluta de què gaudeix al Congrés.

Les dades publicades ahir indiquen que a Espanya es van registrar 322.000 aturats més durant l'últim any, gairebé el doble de l'augment experimentat durant el 2010. En el cas de Catalunya, els aturats van créixer en 51.500 persones. Les dades de l'últim mes de l'any no van ser del tot dolentes, ja que el nombre de catalans sense feina va baixar en 1.400 persones. De totes maneres, van ser clarament insuficients per contrarestar la deriva negativa registrada durant el 2011, un any que al principi semblava que havia de marcar l'inici de la recuperació.

Després d'un 2009 i un 2010 desastrosos, la reforma laboral aprovada el setembre del 2010 i una tímida millora de l'economia permetien als representants polítics anunciar que l'atur milloraria "durant el segon semestre del 2011". Sigui pel fracàs de la reforma laboral (una de les poques coses en què han coincidit els empresaris i els sindicats és a dir que aquesta reforma "no ha servit per a res") o per l'empitjorament de la crisi de l'euro, que ha escampat el pessimisme i ha dificultat el finançament de les administracions, l'economia ha frenat de cop i l'atur ha seguit creixent fins a marcar nous rècords.

L'efecte de les retallades

Els sindicats van afirmar ahir que les retallades a la funció pública tenen la culpa d'aquest augment de l'atur. Preguntat sobre aquesta qüestió, el president Artur Mas va "reptar" les organitzacions de treballadors a demostrar amb dades aquesta afirmació. Segons Mas, el descens de funcionaris només ha afectat "uns centenars" de persones, una xifra que considera poc significativa.

Amb un total de 614.000 persones sense feina, Catalunya és la segona comunitat amb més atur, per darrere d'Andalusia, que frega el milió de desocupats (970.000 persones, en concret). Catalunya va ser la novena comunitat on més va créixer l'atur. En canvi, Madrid està entre les autonomies on menys va augmentar, amb un increment del 5,8% durant el 2011. Totes les comunitats van experimentar un augment de l'atur l'any passat.

Darrerament, la majoria d'analistes han rebaixat les seves previsions per a Espanya tant pel que fa al creixement econòmic com a la creació de llocs de treball (l'última a fer-ho ha estat Goldman Sachs: vegeu l'article d'aquesta mateixa pàgina). L'OCDE pronostica que el 2012 acabarà amb un taxa d'atur del 23% mentre que Funcas calcula que la taxa se situarà en el 22,2%. El càlcul de Funcas és una mitjana entre els 18 principals organismes que elaboren previsions sobre Espanya. Si això es compleix, el cost dels subsidis seguirà augmentant en un moment en què els governs van molt curts de diners. El 2011 l'Estat haurà pagat uns 2.500 milions d'euros mensuals en subsidis d'atur (un total de 30.000 milions en el total de l'any), segons els càlculs del fins ara ministre de Treball, Valeriano Gómez.

Pel que fa a Catalunya, les previsions no són gaire més optimismes. Durant la presentació dels pressupostos per a l'any vinent, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va pronosticar que la taxa d'atur català se situarà al 18,5% al tancament del 2012, només una dècima menys que el 2011.

Seguretat Social en dèficit

D'altra banda, la Seguretat Social ha tancat el 2011 amb dèficit, cosa que no succeïa des del 1999, segons va confirmar ahir el govern espanyol. L'anterior administració deia que la Seguretat Social acabaria amb un superàvit del 0,4%, equivalent a uns 4.000 milions, però ahir ho va desmentir Tomás Burgos, el nou secretari d'estat de Seguretat Social.