Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

L'executiu dimiteix després que l'extrema dreta li retiri el suport per pactar les retallades

L'austeritat acaba amb el govern holandès

La consecució del pacte fiscal europeu es complica. El govern holandès, alliçonador del sud i un dels promotors de l'austeritat, va dimitir ahir en perdre la majoria per aprovar els nous pressupostos.

La crisi del deute està acabant fins i tot amb els governs teòricament modèlics d'Europa. Holanda, un dels quatre països de la zona euro que manté la triple A i un dels que més ha presumit d'estar fent els deures de Brussel·les en matèria econòmica, va quedar-se ahir sense govern després que la coalició de l'executiu, formada per liberals i democristians, es quedés sense el suport dels seus aliats ultradretans del Partit per la Llibertat (PVV), liderat per Geert Wilders, per a les retallades addicionals necessàries per complir amb els objectius de dèficit marcats per la Unió Europea.

Una situació incòmoda per al govern del primer ministre liberal, Mark Rutte, que des que va arribar al càrrec l'octubre del 2010 ha tingut una actitud alliçonadora amb els "pecadors pressupostaris" del sud del continent, en paraules del ministre de Finances, Jan Kees de Jager. Després de set setmanes de converses sobre els nous pressupostos, però, dissabte les negociacions es van encallar i el xenòfob PVV va rebutjar el paquet de retallades -per valor de 15.000 milions d'euros- pactat per la coalició per rebaixar el dèficit del 4,6% actual al 3% exigit per Brussel·les. El de Wilders és el tercer partit del parlament neerlandès i és l'únic que pot donar majories a la coalició. Wilders, obertament antiimmigració i antieuropeista, va esgrimir l'argument que Holanda no s'ha de doblegar davant la UE si això suposa que els jubilats perdin massa poder adquisitiu.

La crisi política desencadenada va dur ahir Rutte a presentar la seva dimissió i la de tot el seu gabinet a la reina Beatriu. La convocatòria d'eleccions és imminent, però encara no se'n coneix la data. S'espera que siguin al setembre o a l'octubre o, com a molt aviat, al juliol. Dates molt llunyanes del 30 d'abril, el termini per als països signants del pacte fiscal europeu per presentar els pressupostos que compleixin els objectius de dèficit comunitaris.

Adrian Schout, subdirector de recerca al think tank holandès Clingendael, opina que és difícil que el seu país arribi amb un pressupost pactat a finals de mes. "El govern actual hi està compromès, però fins ahir al matí pensàvem que optaria per fer un govern de minoria i treballar ràpid en el paquet; amb la decisió de fer eleccions, és molt difícil". "Les qüestions a debatre, moltes de les quals mesures draconianes que tenen a veure amb impostos, no es poden decidir sense processos polítics que duren temps", afegeix.

No tan diferents del sud

"No hi ha cap mena de correlació entre Holanda i els països del sud d'Europa", insistia ahir el ministre De Jager, tot apuntant que el deute del país és del 65% del PIB, per sota de la mitjana comunitària -el de Grècia és del 160% del PIB-. Els mercats, però, van castigar ahir el deute holandès, i Fitch Ratings ja ha insinuat que vigila de prop els pressupostos i que la qualificació de la triple A pot perillar. "Sempre ha estat clar que la crisi del deute és un problema col·lectiu que ens pot danyar a tots, avui és Espanya però demà podem ser nosaltres o Alemanya", assegura Schout, que afegeix que la retòrica del govern de l'Haia ha estat errònia: "Ha dit als altres països que Holanda era l'exemple a seguir! Aquest no és el to per parlar d'estabilitat i creixement". "Som un país normal", remarca.

La incògnita del pressupost holandès, juntament amb les promeses d'Hollande a França de renegociar el pacte fiscal europeu, posen en dubte el futur de l'acord, ja de per si qüestionat, que havia d'ajudar a treure el Vell Continent de la recessió. "La crisi ha sigut un toc d'atenció que ens ha mostrat que necessitem reformes. Si no les fem bé, tots caurem", alerta Schout.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT