L'AUTOGOVERN CATALÀ
Crònica 05/03/2012

Joan Ridao "L'autogovern està rigorosament vigilat pel TC, més que el 1979"

Acadèmic Professor de la UOC i la UB, és autor de 'Curs de dret públic de Catalunya' (A Contra Vent), l'única obra que recull els efectes de la sentència de l'Estatut, del qual va ser ponent

Marc Colomer
2 min
El llibre de Ridao, ara retirat de la primera línia política, l'ha prologat el president Artur Mas.

BARCELONAQuina és la importància de l'obra?

Amb el Decret de Nova Planta del 1716 van caure dues torres fonamentals per a qualsevol estat: les institucions d'autogovern -el dret públic- i la hisenda pública. El llibre vol ser referència en l'àmbit del dret públic català, mancat d'escola pròpia. És una radiografia exacta del que hi ha des de la sentència del TC, que ara tampoc ens reconeix la capacitat de tenir dret privat propi, que havíem mantingut el 1716.

Vol dir que la sentència remata la feina del Decret de Nova Planta?

El nostre dret privat es va mantenir el 1716, es va compilar el 1960 i s'ha anat desplegant des dels vuitanta. Estàvem a punt tenir un codi civil propi amb tots els ets i uts, diferent de l'espanyol. Això ara està en dubte. En qüestionen la competència.

Què ha significat la sentència?

Més enllà dels articles anul·lats, el TC va deixar clar que només hi ha una nació de matriu castellana, i es va erigir en l'únic capacitat per interpretar l'autogovern. L'Estatut ja no ens blinda davant el gran problema català: el financer. Ha fossilitzat l'autogovern si fa o no fa al 1979. I ara, a més, està rigorosament vigilat pel TC, més fins i tot que aleshores.

És recurrent preguntar-nos si va valer la pena el procés estatutari.

Malgrat tot, crec que valia la pena, per constatar l'enèsim fracàs del catalanisme per buscar l'encaix amb Espanya. L'encaix és l'empat infinit d'impotències: nosaltres de tocar el dos i ells d'assimilar-nos.

Veu possible el pacte fiscal?

Un canvi de model, en termes de voluntat política, el veig molt complicat per no dir impossible. Tècnicament, però, sí que és possible. L'única cosa positiva que veig en la sentència del TC és que desactivant el finançament de l'Estatut, és a dir, no petrificant-lo estatutàriament, es faci possible una llei estatal singular que reguli el finançament català.

Entre les fites més negres dels últims 300 anys per al país hi hem de situar la sentència del TC?

Segurament, els dos moments en què hi ha una clara voluntat popular d'avançar i s'estronca per un cop sec al clatell, salvant les distàncies, és al final de la Segona República i amb la sentència del juny del 2010.

stats