EMISSIÓ DE BONS ESPANYOLS
Crònica 02/09/2011

L'auxili del BCE rebaixa la factura del deute

La mà del BCE es va deixar notar en l'emissió d'ahir de bons a cinc anys. L'interès mitjà a pagar per l'Estat va caure fins al 4,489%. Acabada la subhasta, l'entitat monetària va tornar a comprar deute.

Ariadna Carbonell
3 min
La defensa de l'euro De les oficines del BCE a Frankfurt va sortir ahir l'ordre de compra de més deute  italià i espanyol.

Barcelona.Hi havia expectació per veure com se'n sortia el Tresor durant la primera emissió de deute a mitjà termini després que el Banc Central Europeu (BCE) intervingués el mercat a principis d'agost comprant bons italians i espanyols. Finalment, es van col·locar 3.621 milions d'euros en bons a cinc anys, és a dir, una quantitat que entrava dins de les estimacions del Tresor, tot i que per sota del màxim previst, de 4.000 milions d'euros. La demanda també va ser inferior a la d'anteriors col·locacions. Va ser 1,76 cops superior a l'oferta, lluny de la cobertura de 2,85 amb què es va tancar la venda anterior.

Però el que va ser clarament positiu per als interessos de l'Estat va ser la reducció de l'interès de l'emissió, que es va situar de mitjana en el 4,489%, un 12,5% per sota de l'última col·locació que va fer el Tresor abans que el BCE anunciés l' adquisició de deute espanyol i italià. Conegut el resultat de la subhasta i després que els números de Grècia tornessin a posar nerviosos els inversors, l'entitat presidida per Jean-Claude Trichet va tornar a comprar bons dels dos països, segons informava Efe Dow Jones.

L'empremta del BCE

Aquesta resposta es va deixar sentir en un alleujament de les tensions en la prima de risc, que tornava a disparar-se per les notícies que venien de Grècia. "El deute està fora de control", alertava un informe filtrat a la premsa local i elaborat per l'organisme creat a l'abril per fer el seguiment de l'execució pressupostària del rescat del país.

El 14 d'agost hi havia prevista una col·locació d'obligacions a cinc anys que finalment es va suspendre. En aquell moment, la crisi del deute estava en un punt crític que va portar la prima de risc espanyola -el diferencial de rendibilitat entre el bo espanyol a 10 anys i el bund alemany- a situar-se per sobre dels 400 punts, fet que elevava la rendibilitat de deute si en aquell moment s'hagués fet una subhasta al voltant del 6,5%. El rescat del país estava en boca de tothom.

Va ser aleshores que el BCE -amb el vistiplau de la cancellera Angela Merkel i el president Nicolas Sarkozy- va decidir comprar bons. Immediatament, el sobrecost que pagaven Espanya i Itàlia per emetre deute va caure fins a estabilitzar-se per sota dels 300 punts. Ahir al tancament la prima de risc espanyola es va situar en 290 punts, la qual cosa eleva la rendibilitat del bo a 10 anys fins al 5,037%.

Però les compres de deute sobirà per part de la institució monetària europea no agraden a tothom. Les veus més discordants provenen d'Alemanya, entre les quals destaquen els membres germànics del consell del BCE i el president del Bundesbank, Jens Weidmann. Ahir Weidmann va reiterar que rebutja aquestes adquisicions perquè considera que són un llast per a la credibilitat de la institució a llarg termini.

Compromís constitucional

La recepta alemanya per sortir de la crisi és l'austeritat. Al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i al líder de l'oposició, Mariano Rajoy, els ha quedat clara l'exigència germànica d'incloure un límit de dèficit en la Constitució, i la reforma ja està en marxa. La rapidesa amb què s'ha pres aquesta decisió sembla indicar que la limitació al dèficit públic ha estat més una imposició que un suggeriment. En tot cas, Merkel va insistir ahir a reclamar límits constitucionals a la despesa a tots els països de la zona euro. Per si hi havia algú que no ho hagués entès.

stats