BARCELONAEntre col·locar les taules en fileres mirant a la finestra i esperar que tothom fos a classe, el grup B de quart d'ESO de l'institut La Sedeta de Barcelona va obrir la prova de català ahir a les 8.37 del matí. El primer que es van trobar va ser un text amb "Consells per obtenir bones fotos", que havien de llegir atentament per respondre 12 preguntes. Un article de Josep Maria Espinàs sobre "La sempre discutida propina" es disseccionava després a través de 15 preguntes i, finalment, havien de redactar de 10 a 15 línies per dir què opinen de la propina. "Que fàcil" era l'expressió més repetida una hora després, en el descans abans de la prova de matemàtiques. "Aquesta sí que serà difícil", augurava una alumna, Ana López, perquè l'exemple que havien fet servir la setmana abans per practicar era "molt llarg i amb molts problemes".
"Els nois de quart d'ESO tenen pànic als problemes", diu Paula López, una professora de matemàtiques que vigilava ahir l'examen a l'institut Ridaura de Platja d'Aro. Membre de l'Associació d'Ensenyants de Matemàtiques de Girona (Ademgi), coneix bé aquest tipus de proves i en destaca la similitud entre les preguntes escollides per la conselleria d'Ensenyament i les que fa l'OCDE. "La de l'escala, per exemple, ja havia sortit en una de les proves PISA", apuntava. I és que l'avaluació externa de 4t d'ESO que ahir es va dur a terme per primer cop en els 1.015 instituts de Catalunya segueix el model d'aquesta prova internacional i no avalua els continguts, sinó les competències més bàsiques. "Pel que fa als continguts matemàtics, no són gens difícils, tots saben fer les operacions. El problema és passar del llenguatge col·loquial de les preguntes al llenguatge matemàtic i saber quina operació has de fer per trobar el resultat", explica.
Aplicadors i correctors
López és un dels 3.752 aplicadors de la prova -com se'n diu dels docents que distribueixen i vigilen l'examen, sempre entre alumnes d'un altre centre-. A La Sedeta, l'aplicadora era Lola Torrent, que venia de l'institut Secretari Coloma. Ella corregirà després 240 proves anònimes que no són ni del seu centre ni de La Sedeta. Així es garanteix la confidencialitat i l'objectivitat dels resultats. De tots els aplicadors, 1.225 seran també correctors, els únics que cobren per aquesta feina extra: uns dos euros bruts per prova corregida.
Torrent és professora de català i també creu que el nivell de dificultat de la prova de llengua és molt relatiu, "perquè depèn de la capacitat d'entendre i interpretar bé el text, i els textos instructius o científics poden ser difícils d'entendre".
Tant ella com la directora de La Sedeta, Ester Bescós, consideren que aquestes avaluacions externes són molt útils per als centres educatius, però es queixen que, en aquest cas, l'esforç pot quedar en no-res. "Aquestes proves només tenen sentit si tenen continuïtat i pots comparar diversos anys, perquè els resultats d'un sol curs poden ser cosa d'una promoció molt bona o molt dolenta", diu Bescós. L'anunci del Govern del PP que eliminarà quart d'ESO a partir del curs 2013-2014 trenca la continuïtat d'aquesta avaluació, que tot just arrenca enguany. Segons Bescós, "sembla que tenen ganes d'aplicar-ho ja el curs vinent", cosa que deixaria aquesta avaluació com una experiència d'un sol any.
Però el dirigent del sindicat de secundària ASPEPC, Xavier Massó, apunta que, en tot cas, la supressió de quart d'ESO podria suposar traslladar aquesta avaluació externa a tercer, en què actualment es fa una prova diagnòstica, elaborada per la Generalitat però aplicada pels mateixos centres. Tot i això, també adverteix que encara "no hi ha res segur" respecte a la supressió de quart. Massó també creu que l'avaluació externa té una utilitat "orientativa", però adverteix que el fet que no compti en l'avaluació de l'alumne fa que sovint els nois no s'hi escarrassin gaire i això es noti als resultats.
Per això, als alumnes de La Sedeta els han avisat que la nota que treguin a les proves d'ahir i avui (que toca anglès i castellà) sí que comptaran per al seu balanç de curs.
