CRISI INTERNA AL PARTIT POPULAR
Crònica 02/01/2011

L'aznarisme es rebel·la en públic contra Rajoy

Les enquestes somriuen a Rajoy però la vida interna del PP, no. Álvarez-Cascos, home de la màxima confiança d'Aznar, plega del partit per "dignitat personal" i carrega les culpes al seu excompany Rajoy.

Joan Rusiñol
3 min
Álvarez-Cascos conversant amb Aznar, amb qui manté una bona relació, i amb l'esposa de l'expresident espanyol, Ana Botella.

MADRID.Francisco Álvarez-Cascos, un dels homes clau per entendre l'èxit d'Aznar el 1996, volia ser candidat del PP a Astúries. Rajoy no li ho ha permès i ara ell trenca el carnet del seu partit. Si el líder de la dreta espanyola era considerat fins fa poc l'únic aznarista que quedava a la direcció popular, ahir es va certificar en públic el que era evident en privat: la ruptura sentimental de Rajoy amb qui el va nomenar a dit.

I és que el cop de porta irat de l'exvicepresident espanyol Álvarez-Cascos (Madrid, 1947) després de 34 anys de militància condensa el malestar de l'ala més dura del partit, amb José María Aznar i Esperanza Aguirre al capdavant, que havien avalat obertament el nom de l'exministre com a candidat del PP a les eleccions autonòmiques a Astúries, tot i l'oposició de la direcció regional i el silenci del carrer Gènova de Madrid. En la seva carta de renúncia dirigida a Rajoy, Cascos lamenta no haver rebut el suport necessari davant dels "menyspreus, desqualificacions i insults" que segons diu li han dedicat membres del PP asturià. Recorda que l'han titllat de "galàctic", "sexagenari" i "terrorista de carrer" pel fet de voler forçar els mecanismes interns del PP per aconseguir ser el cap de cartell. I afegeix: "Tot això no hauria estat possible sense el consentiment exprés, o la complicitat, de la direcció nacional del partit que presideixes", apel·lant a Mariano Rajoy. L'acusa fins i tot de "legitimar" i "recompensar" els que l'han atacat. És a dir, que l'assenyala com a culpable per no haver tallat d'arrel una polèmica que s'ha acabat podrint.

L'adéu del que va ser vicepresident espanyol i secretari general del partit significa un pols de conseqüències imprevisibles entre la direcció que Rajoy va impulsar al congrés de València l'any 2008 i els que defensen una línia de més tensió i duresa ideològica, obrint el ventall de l'oposició a altres temes més enllà de l'economia. De fet, Aznar va apostar pel retorn de Cascos, de qui va dir que "els seus èxits seran els èxits de tots els espanyols". El PP de Madrid, sota la batuta d'Aguirre, també ha pres partit a favor de l'exministre, que curiosament milita al districte madrileny de Chamberí en comptes de fer-ho a Astúries. La seva agrupació ja ha titllat els fets de "gravíssims" i preparen un acte polític de suport a Cascos. Un nou desafiament de la presidenta madrilenya al seu adversari Mariano Rajoy.

Evitar problemes

La direcció estatal del PP va optar dijous perquè la candidata oficialista Isabel Pérez-Espinosa fos l'elegida. El principal motiu era evitar una fractura interna al PP d'Astúries -amb una eventual dimissió en bloc de la direcció regional- a pocs mesos de les eleccions.

Rebutjar Cascos, doncs, era l'opció menys problemàtica. Cal veure ara el seguiment que tindrà la seva renúncia i si l'exministre de Foment opta per retirar-se o bé per presentar batalla amb unes noves sigles. Sigui com sigui, Rajoy ha desactivat la possibilitat que Cascos es reforcés internament si aconseguia guanyar les eleccions. Una victòria a Astúries -comunitat molt esquerranosa- l'hauria convertit en un baró territorial amb molt de pes que li hauria pogut fer ombra. Ara bé, Rajoy haurà d'assumir el tsunami polític que es pot desfermar entre els molts dirigents aznaristes que queden al PP i que, encoratjats per la ultradreta mediàtica de Madrid, esperen el seu moment. El gest d'ahir dóna oxigen al sector d'Aguirre, San Gil o Mayor Oreja. L'aznarisme té les piles ben carregades.

stats