MÉS PROTESTES AL MAGRIB
Crònica 17/02/2011

L'eco de les revoltes àrabs arriba a Líbia

Alan Cowell
4 min
El règim contraprograma les manifestacions anti-Gaddafi amb suposades mobilitzacions de suport al coronel, les úniques imatges que arriben des de Trípoli.

The New York TimesL' onada de disturbis i protestes que s'escampen pel món àrab va semblar que arribava ahir a Líbia, el país governat les últimes quatre dècades pel coronel Muammar al-Gaddafi. De l'esclat de violència a Bengazi, la segona ciutat de Líbia, no se'n va dir res ahir als mitjans de comunicació estatals. Tot el contrari, es va dir que s'havien fet manifestacions de suport a Gaddafi, una tàctica semblant a la que es va fer servir a Egipte i al Iemen, on els manifestants progovernamentals es van acabar enfrontant amb els contraris als règims establerts.

Quryna , un diari independent de Bengazi, va informar ahir que una multitud de gent amb bombes incendiàries i pedres va protestar la nit de dimarts a dimecres davant d'una oficina del govern per exigir l'alliberament d'un activista de drets humans. Els manifestants, que eren almenys diversos centenars i segurament més, van anar a la cèntrica plaça Shajara de la població i es van enfrontar amb la policia.

Gaddafi manté a ratlla l'oposició

L'esclat de protestes a Líbia no és totalment inèdit, ja que l'aparell de seguretat omnipresent del règim té lligada de mans i peus la dissidència i protegeix Gaddafi dels suposats enemics, alguns d'ells islamistes. L'agència de notícies Reuters va citar ahir un ciutadà de Bengazi que va dir que les mobilitzacions van ser liderades per familiars de reclusos del centre penitenciari d'Abu Salim, a Trípoli, on estan tancats els presos polítics. La presó és coneguda per una massacre de més de 1.000 reclusos el passat mes de juny. Mentrestant, la televisió estatal líbia va mostrar imatges d'una manifestació pro-Gaddafi a Trípoli, la capital, on els manifestants van corejar consignes contra la cadena de televisió Al-Jazira, que segueix de prop els esdeveniments de Tunísia i Egipte, i va oferir les imatges de les revoltes que fan moure la cadira als líders autocràtics del món àrab.

Igual que en altres llocs, els manifestants van utilitzar les xarxes socials -Twitter i Facebook- per convocar més manifestacions per avui, dijous. La cadena britànica BBC va citar alguns testimonis que van assegurar que els disturbis de Bengazi els va originar la detenció d'un advocat crític amb el règim de Gaddafi. Unes dues mil persones van participar a la protesta, segons la BBC, que va informar que els participants havien denunciat l'ús per part de la policia de canons d'aigua, gasos lacrimògens i bales de goma contra ells.

Les revoltes al món àrab es van iniciar a Tunísia, on l'expresident, Zine El Abidine Ben Ali, es va acabar exiliant a l'Aràbia Saudita a mitjans de gener. Després va venir Egipte, on un aixecament de divuit dies va acabar enderrocant el president, Hosni Mubàrak, després de gairebé tres dècades en el poder. Les protestes s'han estès en només una setmana al Iemen, Bahrain i l'Iran.

Muammar al-Gaddafi va prendre el poder en un cop d'estat sense vessament de sang el 1969 i ha governat aquest país -exportador de petroli- amb mà de ferro des d'aleshores, amb la intenció d'escampar la revolució a l'Àfrica. Això sota l'acusació permanent d'Occident de patrocinar el terrorisme. A més del suport de les seves forces de seguretat, Gaddafi ha erigit el seu imperi en base al culte a la seva personalitat i a una xarxa d'aliances familiars i tribals gràcies als generosos ingressos que li reporta el petroli. En l'àmbit internacional, Gaddafi és considerat una figura erràtica i quixotesca que viatja amb una escorta de guardaespatlles formada per dones i a qui li agrada viure en una gran carpa de les que fan servir els nòmades del desert.

Netejar la imatge del règim

A partir de l'any 2003, Muammar al-Gaddafi va fer un viratge per intentar millorar la seva imatge al món i va renunciar alhora al terrorisme i als programes d'armes nuclears, biològiques i químiques. També es va comprometre a pagar una indemnització a les víctimes d'un atemptat en un discoteca de Berlín el 1986 i de l'atemptat de Lockerbie del 1988. Tot i que aquests moviments van alleujar una mica les tensions en les seves relacions exteriors, els governs occidentals han mantingut sempre els seus dubtes sobre el respecte als drets humans en aquest país. Però res d'això no ha debilitat la seva posició al poder.

Això sí, els aixecaments al Pròxim Orient, que han sacsejat els seus dos veïns més immediats -Egipte i Tunísia-, l'han impulsat a abaixar el preu dels aliments per fer front al descontentament popular abans que esclatés cap protesta. L'alt cost dels aliments va ser un dels factors que van contribuir a la revolta tunisiana.

Igual que Mubàrak a Egipte, Gaddafi ha intentat construir una dinastia per succeir-lo, amb l'especulació de si el seu fill, Seif al-Islam Gaddafi, li prendrà el relleu. El fill va aconseguir fama internacional quan va viatjar a Escòcia el 2009 per repatriar al Líban Abdel Baset al-Megrahi, l'únic condemnat per l'atemptat de Lockerbie, quan el van alliberar per raons humanitàries. Megrahi, un exagent d'intel·ligència libi, havia complert vuit anys d'una sentència d'un mínim de 27, acusat d'assassinar 270 persones en el pitjor atac terrorista a la Gran Bretanya.

stats