Publicitat
Publicitat

ENCALLATS EN LA CRISI

El canvi del model de creixement és inviable amb el PIB industrial per sota de la zona euro

L'economia no troba relleu a la construcció

No hi ha cap sector que pugui substituir el pes que ha tingut la construcció. La indústria, que encara no mira prou cap a l'estranger, difícilment podrà generar el milió de llocs de treball perduts a l'Estat.

Cap altre sector es va beneficiar del temps de bonança com el de la construcció, que també va ser el que va patir la patacada més forta quan l'economia va frenar de cop. Les xifres retraten l'impacte de la crisi. La construcció ha passat de representar el 9,3% del PIB català el 2007 -el moment de la seva punta històrica d'activitat- a situar-se en el 8,1% el 2010, una evolució similar a la de l'Estat (del 10,6% al 9,2% del PIB), segons l'Institut Nacional d'Estadística. En els últims tres anys, el sector ha vist com desapareixien 1,1 milions de llocs de treball -un 58% del total d'empleats que han perdut la feina a l'Estat-, als quals cal sumar-hi els 260.000 llocs de treball evaporats en la indústria auxiliar. A Catalunya, la destrucció d'ocupació també ha estat notable: del 2007 al 2010 s'ha passat dels 266.572 treballadors afiliats a la Seguretat Social a 161.870.

Per superar la macrocefàlia del model de creixement espanyol, la construcció reclama un relleu. És complicat, però, que algun sector pugui fer de motor econòmic amb el mateix pes específic, clarament sobredimensionat. En el futur, el protagonisme serà més repartit. Els agents de la construcció emeten un missatge clar, verbalitzat al saló Construmat: "Espanya no sortirà de la crisi gràcies únicament al sector de l'edificació i de l'obra civil, però no sortirà de la crisi sense ell". "No vam ser els únics culpables i ara tampoc serem els salvadors de la pàtria", sentencia Enric Reyna, president de l'Associació de Promotors i Constructors de Barcelona.

Mirar els mercats exteriors

Rafael Romero, president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya, completa el discurs: "En el futur, la construcció ha d'acompanyar el creixement econòmic, però no l'ha de liderar. Com que no hi ha cap sector que pugui substituir el seu pes, la recuperació passa per la suma de diferents sectors i la internacionalització".

L'aposta per buscar oportunitats fora de casa -que els constructors han explorat tímidament- és una de les medecines que també administraria Xavier Segura, cap del servei d'estudis de CatalunyaCaixa: "Per aconseguir una expansió sostenible, s'ha de poder col·locar el producte als mercats, sobretot als exteriors". La recuperació passa per un sector industrial amb valor afegit per diferenciar-se del model de mà d'obra barata, com el dels països asiàtics i de l'Europa de l'Est. Ara, 150 empreses exporten el 50% del que ven Catalunya a fora. L'objectiu de la Generalitat és que hi hagi 3.000 empreses internacionalitzades a finals de mandat. La indústria podria tirar més del carro. El PIB industrial català era del 25% el 2000 mentre que l'any passat va caure fins al 17%, per sota del de la zona euro (18,4%).

Gonzalo Bernardos, analista i consultor econòmic i immobiliari, entén que si hi ha un sector que pugui assumir part del protagonisme que tenia la construcció és l'agroalimentari. "Té tots els elements, des del prestigi fins a avantatges competitius naturals", diu Bernardos, que el situa per davant de les energies renovables, les telecomunicacions i la biotecnologia, que encara necessiten recorregut. En els últims cinc anys s'han creat a Catalunya més de 350 empreses en el camp de la biotecnologia. Ricard Munné, vicepresident de la patronal Catalonia Bio, admet que l'exigència d'inversió i el temps que necessita el producte per arribar al mercat fan que, de moment, la biotecnologia no sigui una alternativa de lideratge. "L'economia basada en el coneixement és el camí de futur, però encara hi ha barreres que s'han de salvar", detalla Munné.

Una altra qüestió és la capacitat per crear ocupació, i aquí el turisme juga un paper rellevant a curt termini. "La pèrdua d'ocupació s'ha de recuperar en el sector terciari, perquè la indústria busca més valor afegit, però no reclama gaire mà d'obra", retrata Segura. "Hem d'aconseguir que la despesa per turista creixi, però el turisme no té el ventall de creixement de la indústria agroalimentària", afegeix Bernardos.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT