Publicitat
Publicitat

Josep Maria Rañé: "L'economia submergida és com fer-se trampes al solitari"

Estat del benestar "En alguns temes baixarà la protecció i en d'altres pujarà" Deslocalitzacions "Les multinacionals buscaven salaris més baixos, ara busquen reconcentrar la producció a la casa matriu" Crisi "Qui pot tirar del carro són les exportacions"

Josep Maria Rañé (Barcelona, 1954) s'ha preocupat del mercat de treball català des de gairebé totes les posicions possibles: com a sindicalista i exdirigent de la UGT de Catalunya, com a diputat al Parlament, com a conseller de Treball i Indústria del primer tripartit i, ara, des del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), la presidència del qual va renovar el 2010. Aquest òrgan consultiu de la Generalitat va guanyar independència des que el Govern va deixar de formar-ne part. En plenes retallades, algunes veus l'han qüestionat.

Enyora la primera línia política?

Va ser una fase de la vida intensíssima. Et queda el rampell de ser-hi.

A vostè li va tancar Philips i van dir que era per desconfiança en el tripartit. Com viu Yamaha i Derbi?

Uf. Les multinacionals tancaven i tanquen, però l'avantatge d'abans era que els tancaments es produïen en una fase del cicle de creixement, amb un atur inferior al 7%. Les deslocalitzacions es feien a la recerca de salaris més baixos. Ara, en canvi, es fan perquè vivim un procés de reconcentració de la producció a la casa matriu. Hi ha un efecte seu.

Doncs Catalunya té poques seus.

Sí, i és dolent que no tingui gaires seus. Per això és important que les multinacionals tinguin altres elements que les arrelin al territori.

Sembla que els governs van perdent marge per evitar tancaments.

És més pel context econòmic que perquè les multinacionals facin i desfacin. Si només jugues amb factors com el salari o la jornada, ja no te'n surts. Ara, el temari per negociar s'ha obert a altres temes com la formació. Sense que la direcció central de la multinacional perdi el control, cal veure l'autonomia en les decisions de cada planta filial.

El nou canvi suposa reptes per als sindicats. Els costa adaptar-s'hi?

Ah, la vida s'ha complicat, les empreses, igualment. Per als sindicats, també és més complicat. Abans, tenies una planta i veies clars els elements que hi jugaven un paper: l'amo de l'empresa, el rol de la planta al poble, l'ocupació a la zona. Avui hi ha més factors, que no es controlen.

Com afecta la retallada al CTESC? Algunes veus el qüestionen.

A les societats modernes, ningú no discuteix el poder polític dels governs, però els governs es doten de mecanismes per escoltar la societat civil i incorporen l'assessorament organitzat. Pot haver-hi mentalitats que diguin que en crisi cal tornar a un líder únic que s'ho faci tot sol, però són minoritàries. Tenim una fitxa pressupostària, amb unes assignacions. Ja hem aplicat mesures de contenció i no s'han exhaurit.

Podrem sortir de la crisi sense veure minvat l'estat del benestar?

En alguns temes baixarà la protecció social i en d'altres pujarà. En general, no crec que hi hagi cap pèrdua de drets, però sí una adequació de l'estat del benestar. Per exemple, potser perdran pes les pensions per viudetat, en bona part perquè la dona treballa més fora de casa. D'aquí a 20 anys diran que es protegia més la dona, però, en pensions, potser de viudetat n'hi haurà menys. Alhora, les noves estructures familiars fan necessària més protecció per dependència. En pensions, si vivim més anys, hi ha més gent cobrant-ne i durant més anys; es genera la necessitat d'adaptar el sistema.

Quina lliçó extreu de la crisi?

Cal posar un teleobjectiu a la crisi. Als 80 hi havia un 20% d'atur i treballaven 2,5 milions de persones. Ara, els ocupats són 3,1 milions, amb prop d'un 18% d'atur. I sense perdre estat del benestar. A mitjà i llarg termini, crec que estarem millor. Home, si algú diu que està pitjor perquè no pot gastar tanta benzina, doncs sí, viurà pitjor. Però hem d'aprendre lliçons. Ha caigut el que és d'un valor afegit més baix. Qui pot tirar del carro són les exportacions.

Com veu el fet de lligar els salaris a la productivitat?

Cal tenir només en compte els preus? Només la productivitat? Només l'ocupació? No. Tots tres? Doncs sí. La productivitat s'ha de tenir en compte a l'hora de calcular els salaris, però no pot ser l'únic factor.

Donat el nivell d'atur, la reforma laboral ha estat un fracàs?

Les reformes laborals en si no generen ocupació, regulen en quines condicions es crearà. En genera la necessitat social que es faci certa feina o l'expectativa d'una empresa de tenir benefici. L'última reforma la va impulsar la voluntat de reduir l'excés de temporalitat, el doble que a Europa. L'objectiu estava ben enfocat.

Tothom diu que la crisi permetria canviar el model productiu. Però...

Doncs vull dir que hi ha molta gent que sí que ha fet els deures. Canviar de model no és només que hi hagi més biotecnologia o més renovables, sinó que els sectors madurs es modernitzin i siguin competitius. Canviar de model no és tant canviar què fem sinó com ho fem. La bonança no es va aprofitar per canviar, però és difícil fer-ho quan tot va bé.

L'economia submergida va a més?

És una expressió de la crisi, però és fer-se trampes jugant al solitari. No té avantatges laborals i sí menys ingressos per a les administracions. Alenteix la sortida de la crisi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT