L'efecte bumerang de la puntada endavant de PSC i ERC
La nit del 28 de novembre, amb els resultats en calent de les eleccions al Parlament, José Montilla i Joan Puigcercós van dir que havien entès el missatge però només van plegar a mitges. Tant el PSC com ERC van decidir que les cúpules de sengles partits, les estratègies i els canvis, si calien, arribarien en congressos que van ajornar fins a la tardor. És a dir, puntada endavant i tal dia farà un any. L'excusa era que calia aguantar fins a les eleccions municipals per no perjudicar els seus partits. Montilla i Puigcercós van retardar el relleu de les estructures de partit per salvar les eleccions d'ahir. I es van equivocar. Aquesta tàctica ha perjudicat, i molt, un PSC que continua desdibuixant la seva marca mentre perd per primera vegada en nombre absolut de vots en unes municipals, i una Esquerra que continua sense aturar la caiguda lliure, en el moment que representa que hi ha més independentistes que mai a Catalunya.
El PSC, que ha deixat sol Jordi Hereu en una nova mostra que ha perdut la brúixola, a més a més, ha patit la febrada espanyola a favor del PP i el desgast d'un Zapatero que ha tacat de blau gairebé tot el mapa d'Espanya. Com ja va passar al Parlament, ara també a les municipals, cada vegada el PP està més a prop del PSC a Catalunya. No és només que perdi dos feus forts com Barcelona i Girona, que les havia mantingut des que tenim democràcia, sinó que perd la majoria absoluta d'un estendard com l'Hospitalet de Llobregat o veu com a Badalona, la tercera ciutat del país, hi guanya el Partit Popular d'un García Albiol que potser no en tindrà prou per governar. Això sí, al túrmix del PSC encara els quedarà Àngel Ros com a únic valor emergent, la carta per jugar.
Pel que fa a ERC, la patacada encara és més greu perquè sortien de més avall. Jordi Portabella ha tret el seu pitjor resultat a Barcelona i ha dut Esquerra a temps de Pilar Rahola. L'efecte Laporta ha estat contraproduent, com era de preveure després de la seva sortida precipitada de SI. Però el problema republicà no és de ciutat sinó de país. Ha desaparegut de municipis importants mentre veu com les CUP, amb humilitat i sense cap cobertura mediàtica, treuen el cap i malden per prendre'ls el relleu. A ERC, la jornada de reflexió, una vegada més, l'hauran de fer l'endemà de les eleccions.
