Publicitat
Publicitat

NATURALESA

Un orfenat d'elefants als afores de Nairobi atén de manera personalitzada les cries sense família

L'elefant, l'altre rei de la selva

No tenim cap dubte que l'únic rei que hi ha a l'Àfrica és el lleó. I s'ha guanyat el pseudònim per la seva bona presència, i perquè és un animal respectat per la seva i la resta de famílies que habiten al continent. No obstant això, hi ha una altra espècie, l'elefant, també molt estimada, però que té una part del seu cos, els ullals, molt preuada pels caçadors, els caçadors de raça humana. Per sort, els homes han sabut crear lleis que prohibeixen l'assassinat d'elefants, encara que hi ha països com ara Sud-àfrica, Namíbia, Zimbàbue i Botswana que no prohibeixen aquesta crueltat, convertida en hobby i negoci.

La cacera d'aquests animals tan nobles i especialment sensibles té conseqüències, evidentment mortals per a l'elefant en qüestió, però també per a la família que hi ha darrere. Molts elefants assassinats són femelles i això té una repercussió gravíssima per als familiars directes, els nadons, però també per a la resta de la gran manada. Si la femella assassinada és un exemplar líder, no podrà transmetre a la següent generació la saviesa adquirida durant molts anys per poder sobreviure a la sabana.

Els elefants tenen rutes de migració i camins per trobar aigua, un coneixement acumulat per l'elefant líder. La naturalesa de l'Àfrica ens permet veure grans manades de més de 200 elefants, adults amb els seus nadons, creuant una gran extensió de terreny. Veure aquests animals caminar transmet una sensació de tranquil·litat, pau i tendresa. Amb aquesta imatge al cap costa d'entendre que es mati per diners i encara menys per diversió. En alguns racons de l'Àfrica es poden visitar, per exemple, orfenats d'elefants. Són llocs on resideixen petits elefants en captivitat forçats per la mort de la seva mare, que a vegades s'ha produït quan les cries tenien poques setmanes de vida. Molts d'aquest petits exemplars han estat recuperats quan estaven sols, agonitzant, perduts i sense empara, amb moltes probabilitats de morir per la presència dels grans depredadors. Per això, molts dels nadons arriben a l'orfenat amb ferides i amb una situació molt precària.

La relació amb el cuidador

Un d'aquests orfenats és a Kènia, als afores de Nairobi. La Fundació Sheldrick els cura i els cuida, a vegades fins als 10 anys, depenent de si els exemplars recorden la seva família natural. Cada orfe dorm amb el seu cuidador, que els fa de mare, i cap al qual arriben a tenir un fort sentiment. La feina dels cuidadors és alimentar-los, estar al seu costat i fer passejades pel parc natural de Tsavo, al costat de l'orfenat, on també viu una comunitat d'elefants en llibertat. El procés de reintroducció és progressiu i els joves elefants decideixen un dia seguir el seu camí i quedar-se amb la comunitat salvatge del parc. Tanmateix, l'elefant és un animal que mai no oblida i, a vegades, algunes mares que han estat cries orfes, i que han estat reintroduïdes amb èxit, han tornat a l'orfenat amb els seus propis nadons nascuts en llibertat a la recerca de llet o aigua. Sabien que el seu cuidador era allà.

A l'orfenat, els nadons beuen diàriament més de sis litres d'una llet especialment preparada per compensar la tipologia de la llet materna. Ho fan tres cops al dia i durant el primer any de vida. També l'aigua i el fang són molt necessaris. L'elefant necessita el fang per mantenir la seva pell fresca i també per protegir-se dels insectes. La Fundació Sheldrick es finança amb les donacions de particulars i amb el cobrament de l'entrada al recinte, on es poden visitar la quarantena d'elefants que en aquests moments hi viuen. També es pot apadrinar un nadó, per convertir-se així en un integrant més d'aquesta particular família. L'elefant mai no oblida.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT