Publicitat
Publicitat

Leonard Carcolé: "Hem d'apujar el cànon perquè la situació financera és inajornable"

Pragmàtic L'increment de l'impost s'hauria hagut de fer en temps del tripartit, coincidint amb l'última sequera, el 2007. S'hauria entès millor. Ara ja no es pot esperar més.

El cànon de l'aigua puja un 8,5%. Per què ara, en aquest context de dificultats per a moltes famílies?

Perquè la situació financera és inajornable. Mirin, l'ACA es va crear fa onze anys i al llarg d'aquest període s'han construït tot un seguit d'infraestructures entre les quals hi ha moltes depuradores i indústries d'abastament d'aigua, com la dessalinitzadora del Prat. Tot aquest esforç inversor no ha repercutit en els rebuts domèstics perquè el mercat financer sufragava l'execució d'infraestructures i es podia anar dilatant la seva repercussió. L'ACA ha duplicat el seu deute perquè s'han fet moltes infraestructures i no s'ha repercutit el seu cost en les tarifes.

Què pagarem de més?

El cànon de l'aigua, que s'estructura per blocs, castiga els consums més elevats per fomentar l'estalvi. El 50% de les famílies catalanes consumeixen menys de 8 metres cúbics de mitjana, amb la qual cosa aquesta pujada suposarà un increment de 0,34 euros per cada metre cúbic al mes. Per tant, en el rebut trimestral estem parlant d'un euro per cada metre cúbic. Em sembla un esforç econòmic assumible. L'impacte econòmic serà més alt entre els consumidors més grans.

I aquests increments no es podien haver fet de manera gradual?

Hi havia un moment ideal, que era just superada l'última sequera, en el període 2007-2008. En aquell moment es va aconseguir que la ciutadania fos conscient que els recursos hídrics són un problema en països com el nostre, amb crisis de sequera periòdiques. Era el moment idoni.

Vostè aleshores no hi era... És una crítica als anteriors gestors?

No. L'anterior direcció de l'ACA ja va reclamar amb persistència al Govern que calia actualitzar els preus del cànon, perquè tot el que no es fes en aquell moment caldria fer-ho en el futur, amb un impacte encara més gran. I això és inevitable, perquè com més temps passa, més interessos financers es paguen i és una sagnia que cal tallar com més aviat millor.

L'aigua és encara massa barata?

És difícil trobar països que tinguin dèficits hídrics tan importants com els nostres. França, Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Holanda o els països nòrdics tenen recursos en abundància, i cap d'aquests països ha hagut de construir dessalinitzadores. Nosaltres sí. El metre cúbic produït d'aigua més car és el de la dessalinitzadora... Per tant, el recurs hídric és més car d'aconseguir en un país àrid com el nostre. Passa el mateix amb la depuració d'aigües residuals: Europa ha marcat una normativa homogènia, però l'impacte de depurar aigües al Rin o el Roine és incomparable amb abocar aigües residuals al Besòs o el Llobregat. Les nostres depuradores, per complir la normativa de la UE, són més exigents perquè el medi receptor té menys capacitat de dilució del contaminant que hi aportes...

Per tant, és massa barata...

Si ens és més car aconseguir aigua potable, i ens és més car depurar, el més lògic és que els nostres costos siguin superiors als de la resta d'Europa. Però, en canvi, la tarifa mitjana a Catalunya és un 50% més barata que la francesa, o representa un 33% del cost mitjà de l'aigua a Alemanya. Això vol dir que el nostre sistema està en dèficit permanent. Apliquem una tarifa més baixa que la resta d'Europa, amb una despesa molt més alta. És insostenible, perquè no podem fer miracles.

Més pujades a curt termini?

És inevitable i ho haurem de fer ràpid perquè estem en un punt de no retorn i els mercats financers no ens donen més marge.

Quin és l'endeutament de l'ACA?

Ara mateix, 1.325 milions d'euros. I el dèficit del 2010 va ser de 106 milions, per deutes amb proveïdors. És una situació molt complexa.

Els ajuntaments costaners es queixen que l'ACA s'ha desentès aquest any, per primera vegada, de la neteja de l'aigua litoral...

Perquè hem de reduir la despesa. L'ACA té responsabilitats exigides per la llei i d'altres, com aquesta que esmenta, que la llei no obliga. La recollida dels sòlids flotants de les aigües costaneres tenia un pressupost de 2,5 milions l'any. És un servei que no ens correspon.

L'administració tampoc té diners.

Però fixi's que quan financem aquestes actuacions a través del cànon de l'aigua, que paga tothom, només en surten beneficiats els municipis amb turisme de platja, i en canvi els que promouen el turisme d'interior no en veuen ni cinc.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT