Fins i tot des de dalt d'un refugi de muntanya ens podem connectar a internet. Això és ara, però arribar a aquesta situació i trencar amb la fractura digital al territori no ha estat fàcil. Avui dia, més del 90% de nuclis de població tenen accés a internet de banda ampla segons dades de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació. Fa tres anys, abans que comencés el pla Catalunya Connecta per portar la banda ampla arreu del territori, només un 35% dels pobles en tenien.
Els creadors de la xarxa comunitària Guifi.net van ser els pioners a l'hora de repensar la manera com ens connectem. "Quan vam començar l'any 2004 ja n'hi havia d'altres. El problema és que havien sorgit espontàniament i quan creixien es desbordaven", explica Lluís Dalmau, un dels creadors. Per això es va ajuntar gent de diversos pobles d'Osona amb el mateix problema per crear una xarxa conjunta. "La clau de l'èxit és que no sigui un model local, sinó organitzat i cooperatiu, en què cadascú aporti el que sap fer", explica Dalmau. Aquesta xarxa ha tingut un creixement espectacular. D'aquell nucli a Osona han passat a tenir 12.000 nodes actius arreu de Catalunya.
A Saldes, a la falda del Pedraforca, fa vuit anys que l'Ajuntament ofereix un servei de wifi comunitari a preus molt ajustats i de manera gratuïta a la plaça. L'alcaldessa, Dolors Gonzàlez, explica que quan ella va arribar al càrrec la connexió arribava només a algunes parts del municipi i amb molts problemes. Ara, amb aquest servei, totes les masies aïllades i els establiments turístics tenen connexió ADSL.
D'una bona cobertura d'internet també en depèn l'activitat econòmica d'una zona, i la cosa pot ser decisiva perquè una empresa s'hi instal·li. "Un mal accés a internet trenca la competitivitat del territori. Hi havia empreses de la comarca que no podien fer segons quines coses", explica Dalmau.
A Masquefa, a l'Anoia, per exemple, han creat la xarxa wifi Masquefa Sense Fils. A través d'aquesta xarxa s'ofereixen preus molt avantatjosos. "Alvi Supermercats es va voler instal·lar al poble i hi va fer una gran inversió; van quedar parats quan van saber que l'Ajuntament seria el seu proveïdor d'internet", explica Xavi Boquete, l'alcalde de Masquefa.
Sovint a les grans operadores no els resulta rendible instal·lar-se en aquestes zones, que han estat històricament oblidades. "La gent s'ha espavilat per posar enllaços. Un cop creats, aquestes zones sí que interessen a les grans empreses, que comencen a oferir-hi el servei", explica Lluís Dalmau.
Aquest problema el tenien també a les Garrigues, segons explica el tècnic de sistemes del Consell Comarcal, Jordi Subirà. "Telefónica no volia entrar als pobles petits", diu Subirà. Les Garrigues va ser comarca pionera en el pla Catalunya Connecta i ara disposa de connexió per satèl·lit o per ràdio. "Molts pobles petits tenen les línies de telèfon comptades. Per tenir-ne una, els interessats han d'esperar que un altre usuari es doni de baixa". "Això funciona molt millor i és molt més barat", diu Subirà.
Empreses més petites amb una visió més social. "Allò que per a altres companyies suposa un fre per a nosaltres resulta un detonant per al desenvolupament del nostre projecte", explica Eurona Telecom, una empresa que té com a objectiu apropar internet a les zones on no arriben les grans empreses.
Connexió i formació
La fractura digital, però, no es trenca només tenint a mà una bona connexió. Cal saber aprofitar-la, i per això les inversions en banda ampla van acompanyades de centres de formació en tecnologies de la comunicació. El de Masquefa és un cas excepcional a Catalunya, ja que a més d'oferir cursos de formació és un espai adaptat a persones amb tot tipus de discapacitats. D'aquesta manera no els cal anar a un centre esplai. En aquest cas es trenquen, encara més, totes les barreres de la societat de la informació.
