Publicitat
Publicitat

Una família que busca escola per al pròxim curs i una que ho va fer l'any passat ens relaten les seves prioritats

L'escola més pròxima a casa o la que més m'agrada?

Laica, bon nivell educatiu i les activitats complementàries dins el mateix centre. Cristina Monclús tenia molt clar què volia quan va començar a buscar escola per al Toni, el seu primer fill. Dos mesos després, confessa que les seves prioritats "han canviat".

Després de visitar cinc escoles, de consultar la directora de la llar d'infants i d'assaltar amb preguntes tots els pares que es creuen al seu camí, segueix sense tenir clar quin centre posarà en primera opció a la sol·licitud de preinscripció. Però ara, a sobre, juga amb molts més elements de decisió a tenir en compte. Amb resignació m'ensenya el feix de dossiers informatius dels centres que ha visitat o li queden per visitar i conclou: "Sembla que has de fer un màster per escollir escola!"

Intentar fugir del sorteig

De moment, ja ha descartat la laïcitat com a factor decisiu. "Els valors ja els hi donarem a casa", argumenta, disposada a fer els ulls grossos amb els centres religiosos "si el projecte educatiu és bo". I és que, de moment, els centres que més li han agradat són concertats, amb l'única excepció de l'escola pública que té l'excés de demanda més gran al seu barri, l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona. Tot i tenir els 30 punts de proximitat, la Cristina dubta que hi pugui entrar perquè, amb la sobredemanda i 20 places ja ocupades per germans d'alumnes, el més probable és que tot acabi depenent del número que surti en un sorteig.

"Però, a més, la pública té algunes carències importants per a mi", explica aquesta mare. La sisena hora -que molts centres concertats dediquen a activitats que ella creu que al Toni li anirien molt bé, com teatre, anglès i piscina- és una d'aquestes coses que l'escola pública ja no té. Però, a més, hi ha la falta de continuïtat amb la secundària. "Un canvi d'escola als 12 anys pot ser una mica traumàtic, això també ho tinc molt en compte", al·lega la Cristina, conscient que només els concertats acostumen a fer primària i secundària al mateix centre.

Cada família té les seves preferències i les seves dèries i, de fet, cadascun dels pares també. Sovint, a més de prioritzar uns o altres factors, cal també negociar amb la parella. Per al Toni pare, per exemple, és important que el seu fill vagi a una escola pública, mentre que per a la Cristina no és tan decisiva la titularitat com la qualitat educativa.

El factor retallada

Per això, en la seva visita a l'escola pública sobredemandada del barri, el primer que va preguntar és "com els estan afectant les retallades". "Ara mateix, això és el que més em preocupa de la pública", s'explica. Tot i que la resposta que va rebre no la va deixar del tot tranquil·la, hi va haver un altre aspecte que li va agradar moltíssim d'aquella escola: l'elevada implicació i participació dels pares en les activitats del centre.

En boca de la Cristina, la llista de factors a tenir en compte en la tria d'escola sembla no tenir fi. N'hi ha un, però, que ella opina que està sobrevalorat: la proximitat.

Allò que més prioritza el sistema estatal de preinscripció escolar i que, de fet, moltes famílies miren més a l'hora d'escollir centre, no hauria de tenir cap importància, en opinió de Monclús. "Si hi ha una escola a Horta o fins i tot a Cornellà que és molt bona o que, simplement, m'agrada molt, hauria de tenir dret a portar-hi el meu fill. Com el portaré fins allà cada dia és problema meu", argumenta la Cristina.

El pes de la proximitat

Eloi Font, que va triar escola per a la seva filla Ingrid ara fa un any, tampoc va prioritzar la proximitat a l'hora d'escollir. "Mentre fos dins de Barcelona, no era el criteri més important", explica l'Eloi. Com que el sistema sí que hi dóna molt pes, però, no van aconseguir plaça a l'escola concertada de Sarrià que havien triat com a primera opció. "De fet, no ens van adjudicar cap de les opcions que havíem posat -en què només teníem els punts del districte i no els de proximitat-, sinó una al costat de casa que no ens agradava", diu l'Eloi. Ells viuen a prop de la plaça Molina, i les escoles que els agradaven estan situades totes a l'altre cantó del districte.

Abans de resignar-se amb aquesta adjudicació, l'Eloi i l'Anna van començar a buscar una alternativa que s'adaptés a les seves preferències, mentre activaven un últim recurs per aconseguir plaça a la seva primera opció: fer una sol·licitud d'augment de la ràtio d'alumnes de l'escola. "Ens pensàvem que no ens la donarien, pel moment conjuntural que estem vivint, però finalment, a finals de juliol, ens van dir que sí", afegeix l'Eloi, satisfet amb el resultat final però molt crític amb el procés. "Està molt mal explicat, tot això, i el criteri de la proximitat em sembla injust, perquè les escoles no estan igualment distribuïdes per tot el territori", conclou.

Els valors com a criteri preferent

Quan se li pregunta pels criteris amb què van decidir les escoles que demanarien, l'Eloi diu que tenien clar que havia de ser religiosa. "El més important per a nosaltres era que treballés molt bé el tema dels valors cristians, especialment la companyonia, la solidaritat i l'altruisme", detalla. "Més que l'assignatura de religió, els valors de l'escola en global", puntualitza. Altres assignatures que sovint tenen un paper important per als pares, com l'anglès, tampoc van ser prioritàries per a ells: "Sabem que és un dels punts fluixos de l'escola, i l'haurà d'aprendre a fora, però partíem de la base que al 90% d'escoles de Catalunya l'anglès no és una prioritat, encara que ho diguin de paraula".

Les instal·lacions dels centres van ser un altre dels factors que van tenir en compte. "Totes les escoles d'aquest tipus tenen bones instal·lacions -diu l'Eloi-. Però nosaltres volíem que hi hagués espai natural, camp per córrer i per jugar i, per exemple, n'hi havia una que vam descartar perquè era molt gran però amb molt ciment". En canvi, van preferir no fixar-se gaire en el càlcul de probabilitats. "Les escoles que ens agradaven estan concentrades a la mateixa zona de Barcelona i ja sabíem que havia de sonar la flauta perquè ens toqués -recorda-. Si no ens hagués sortit bé, ens hauríem conformat".

Les visites, importants

Abans de començar, l'Eloi i l'Anna no coneixien directament cap de les escoles que van acabar incloent a la sol·licitud, sinó que només en tenien referències d'amics i coneguts. És per aquest motiu que van basar les seves decisions, especialment pel que fa a l'ordre de prioritats, en les visites que van fer-hi. "En una de les escoles, que és molt gran, tot era més comercial i tallat per un patró industrial, amb una informació més limitada", explica l'Eloi.

L'escola que finalment van col·locar com a primera preferència i que ara és l'escola de la seva filla, per contra, els va proporcionar molta informació el dia que van anar a visitar-la, i això va ser decisiu. "Allà va haver-hi una reunió de seure i explicar tota la metodologia de treball i la finalitat de l'educació", destaca l'Eloi. En la seva experiència, haver visitat personalment diferents escoles i haver aconseguit el màxim d'informació possible sobre cadascuna d'elles, tal com recomanen els experts, va ser la millor ajuda per decidir.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT