Assessor de comunicació políticaEl nou eslògan del PSC és perfecte si has decidit abaixar el cap i els braços i has renunciat a la batalla. En això el PSC sí que és diferent del PSOE. La factoria Zaragoza de produccions, després del Mereixem una Espanya millor (2004), Indecís? Escolta la Cope cada matí o Si tu no hi vas, ells tornen (2008) es demostra esgotada.
La mateixa idea de sempre: la por, el victimisme i el soroll. En definitiva, la vella política. Un eslògan orfe de valors, orgull, autoestima, coratge, ambició i sense l'esperit de lluita que caldria.
Cal reconèixer, però, la coherència en el dibuix de la narració que el PSC ens vol explicar el 20-N: la realitat interna del partit, la seva candidata estrella i el context electoral.
Un PSC que ha renunciat al seu paper de protagonista, orfe de referents -algú diria que invisible-, amb una direcció i una línia política amb símptomes contundents d'esgotament. Una candidata trista, sense carisma, que no somriu, que ha renunciat a donar la cara, a il·lusionar i a somiar un futur millor.
Podien aferrar-se a la bandera dels drets socials, als valors i la mirada femenina, als referents històrics del socialisme català i espanyol, enviant gestos contundents per recuperar la confiança del seu electorat tradicional i, per què?, no arriscar per seduir l'electorat desenganyat i als nous votants. Però s'han rendit i han preferit morir sense presentar batalla.
Quin contrast amb la vitalitat demostrada pel Partit Socialista Francès en les seves primàries!
