MADRIDNingú es podia fer el sorprès dient que no estava avisat de l'onada recentralitzadora. Però alguns estaven adolorits per la brusquedat. El programa del PP i els quaderns de la FAES van ser pronunciats ahir al Congrés en la seva versió hard , sense edulcorants. Els diputats catalans (només 11 de 47 votaran avui a favor de Rajoy) van quedar garratibats. CiU, que esperava tenir joc aquesta legislatura, comença en un racó del ring. L'allunyament, per ells, no pot ser progressiu. Hi haurà de ser d'entrada i això pot precipitar les coses a Catalunya al mateix ritme que passa a millor vida el pacte fiscal. "Cal crear riquesa i no compartir el poc que queda", deia Rajoy després d'haver avisat: "Amb els diners de dos n'alimentarem quatre".
El discurs de Rajoy va concretar més en la retallada autonòmica que en la social. Així, va anunciar una llei per fixar la despesa autonòmica (amb sancions incloses), mesures per garantir ensenyaments comuns, passar del model d'immersió a les aules -que avalen els resultats- a un de trilingüe com el que imposa el PP a les Illes, fer entrar capital privat a les televisions autonòmiques i evitar duplicitats sacrificant, esclar, les autonòmiques.
El portaveu de CiU, Josep A. Duran i Lleida, va intentar per activa i per passiva que Rajoy, que la setmana passada el va assenyalar com a soci, li donés arguments per abstenir-se. Però el nou president no afluixa en res i passa del resultat del 20-N a Catalunya. Ni pacte fiscal, ni pluralitat i diversitat de l'Estat. Res de res. Ni tan sols simpatia amb el corredor mediterrani, que també volen presidents del PP. Un diputat de CiU lamentava el tracte rebut mentre el seu company de la Chunta sentia Rajoy comprometre's amb el corredor central per l'Aragó, tot i que la UE no hi posa ni un ral.
Ara el PSOE s'hi posa bé
La segona legislatura d'Aznar (quan el debat d'investidura, també amb majoria absoluta, va ser molt més suau) va tenir com a leit motiv espanyolitzar Euskadi amb Jaime Mayor Oreja al capdavant. Aleshores Catalunya també va rebre, però les idees d'Aznar van topar, barricada catalana a banda, amb un PSOE amb un novell Zapatero que atacava un govern "antic antisocial i autoritari" i oferia federalisme i "Espanya plural". Ahir, en canvi, Alfredo Pérez Rubalcaba i Rajoy van coincidir en model d'estat en temes com la sanitat, l'educació o el mercat únic. Se'ls afegirà Rosa Díez -a qui tot li sembla poc i per qui la sola existència de governs autonòmics ja és inassumible- i el pintoresc Foro Asturias. No cal que pateixin, la Reconquesta ha començat. Don Pelayo marca tendència.
