Publicitat
Publicitat

REVOLTES AL MÓN ÀRAB

El president parla després de tres mesos de protestes i es limita a fer anuncis ambigus

L'esperat discurs de Bouteflika no convenç el poble algerià

Atrapat entre un moviment de protesta que creix i amb fronteres amb la revolució tunisiana i la guerra de Líbia, el règim d'Algèria anuncia reformes per evitar que l'onada de canvi li passi per sobre.

Després de gairebé quatre mesos en què els carrers d'Algèria han expressat una protesta social creixent, l'esperat discurs del president, Abdelaziz Bouteflika, no ha servit per calmar els ànims. En la seva primera al·locució des de la revolució tunisiana, Bouteflika va aparèixer a la televisió divendres a la nit, amb aire cansat, un to a estones inaudible, els ulls fixats sobre el paper, per anunciar que es posarà en marxa una comissió de reforma constitucional formada per experts i les forces polítiques. Les conclusions hauran de ser ratificades pel president: "Em farà propostes que jo mateix m'asseguraré que estiguin d'acord amb els valors de la nostra societat", va explicar.

Bouteflika, de 74 anys i amb 12 al poder, va prometre una "revisió en profunditat" de la llei electoral, amb la participació de tots els partits, estiguin o no representats al Parlament. També va anunciar una nova llei de partits i associacions.

Els anuncis no inclouen cap de les reformes esperades: ni la dissolució del Parlament, ni la convocatòria d'eleccions anticipades. I molt menys les dues claus més importants per als partits de l'oposició: la limitació dels mandats presidencials i la convocatòria d'una assemblea constituent, que refundi el règim. "Per les incoherències i el to monòton del president, estem temptats a afegir un continuarà al discurs de divendres", apuntava ahir el diari El Watan .

Des del gener, Algèria viu protestes contra l'augment de preus dels productes bàsics i la corrupció, a més, de reivindicar més democràcia. El règim ha intentat apaivagar la dissidència prometent augments de sous i repartint subvencions, que no han servit per pal·liar les profundes desigualtats socials d'un país amb grans reserves de gas natural. A més de sindicalistes i els activistes dels drets humans, els universitaris han assumit el protagonisme, després de la marxa de dimarts amb més de quatre mil estudiants que, tot i la repressió, va ser una conquesta. "Els moviments tenen les seves pròpies causes, però mostren la saturació davant del sistema polític i policial", apunta Laura Feliu, professora de Relacions Internacionals de la UAB.

Memòria sagnant

Tot i que les mobilitzacions són diàries, de moment no han pres cos com a moviment en l'àmbit nacional. El record de la guerra civil dels anys 90, que va causar 200.000 morts, és ben present. "Algèria és un estat policial, en què l'exèrcit i els cossos policials tenen molt de pes. Els ciutadans algerians ho experimenten cada dia, i tenen el record molt proper del que va significar" apunta Feliu. "Un veritable canvi a Algèria només pot arribar amb una assemblea constituent que estableixi una veritable separació de poders. Però les resistències són molt importants, ja que com Líbia, és un estat rendista gràcies als beneficis del petroli, en què les elits tenen poc joc, i si perden el control de l'estat, perden tota font de poder", alerta Feliu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT