Publicitat
Publicitat

EUSKADI BUSCA LA PAU

Bildu fa gestos cap a la seva base social però la consigna interna és complir la llei i afrontar la crisi

L'esquerra abertzale vol fer-se creïble amb la gestió institucional

L' esquerra abertzale juga en la primera divisió de la política basca. Les eleccions municipals del 22 de maig han permès a l'esquerra independentista basca entrar en una nova dimensió i ocupar espais de poder institucional que mai abans havia ostentat. Durant les dècades anteriors al període de prohibicions, va gestionar nombrosos municipis petits i mitjans, tant del País Basc com de Navarra, però amb la coalició Bildu -el pla B dels abertzales després del veto a Sortu-, l'esquerra abertzale ha obtingut per primera vegada en la història el control de la Diputació Foral de Guipúscoa (són 707.000 habitants i 840 milions d'euros de pressupost a gestionar) i l'alcaldia ni més ni menys que de Sant Sebastià (186.000 habitants, amb un pressupost anual de 340 milions d'euros). Gestionar aquestes xifres suposa per als independentistes un repte que fins ara els era desconegut.

De la resistència a la gestió

La vella guàrdia de l'esquerra abertzale, és a dir, la generació de dirigents nascuts durant la dècada dels anys 50 -com Arnaldo Otegi o Eugenio Etxebeste, que han conegut des de l'exili fins a la presó-, temia l'arribada del moment en què els independentistes haguessin d'aparcar la tradicional política de resistència per fer el salt a la gestió institucional del dia a dia. Passar de criticar a construir, de ser una força d'oposició a governar i, com a conseqüència, estar disposat també a assumir el risc del desgast inevitable de les contradiccions pròpies de l'exercici del govern.

Doncs bé, aquest moment ha arribat i és el que afronta des de fa setmanes la coalició Bildu, formada per EA, Alternatiba i militants abertzales provinents de l'antiga Batasuna. Martín Garitano, diputat general de Guipúscoa, i Juan Karlos Izagirre, al capdavant de l'Ajuntament de Sant Sebastià, simbolitzen el màxim poder institucional aconseguit mai per l'esquerra abertzale i, en tant que aparadors polítics de primer ordre, tots dos tenen la responsabilitat de no cometre errors greus que arribin a posar en risc l'efecte Bildu.

Superades ja les més que previsibles polèmiques inicials relacionades amb la retirada de banderes espanyoles i retrats del monarca d'alguns ajuntaments, els alcaldes de Bildu (que sovint freguen la línia vermella fent equilibrismes amb els gestos dirigits a la seva parròquia, com els homenatges a familiars de presos d'ETA) s'han afanyat a governar els seus municipis per intentar desmentir els que, com el PP i el PSE, pronosticaven un daltabaix econòmic i social a causa de la irrupció dels abertzales a les institucions.

Tranquil·litat i evitar complicacions

Nedant contra corrent (ja és habitual en ell), el president dels socialistes bascos, Jesús Egiguren, dies després del 22-M ja advertia que "si Bildu governa Guipúscoa no s'enfonsarà el món". I el temps, una vegada més, li ha acabat donant la raó. Les noves institucions sorgides dels últims comicis municipals encara no han complert els cent dies, però els independentistes ja han marcat les seves prioritats. Entre els càrrecs de Bildu, les consignes que intenten aplicar són no complicar-se la vida, no generar conflictes, tranquil·litzar els ànims, respectar la llei i treballar de valent. Sobretot això, treballar per demostrar que són capaços de resoldre els problemes quotidians de la gent i de plantar cara a una crisi econòmica i financera que no els posarà les coses gens fàcils. S'imposa l'austeritat. A Guipúscoa, Garitano s'ha rebaixat el sou i ha eliminat 19 càrrecs de la Diputació Foral. A Sant Sebastià, Izagirre ha proclamat la fi dels grans projectes urbanístics. Toca estalviar. I a Biscaia, els alcaldes dels 35 municipis governats per Bildu també s'han abaixat els sous. Paradoxalment, però, en algunes poblacions que governen els abertzales en minoria, els edils populars i socialistes han impedit les rebaixes salarials, amb l'argument que "no pot ser que l'alcalde guanyi menys que el secretari municipal".

Pactes amb el PP i el PSE

La presència de la coalició abertzale ha normalitzat l'àmbit local, i poques setmanes després del retorn a les institucions, superat el primer cop, s'estan donant situacions poc habituals a Euskadi. Per exemple, a Vitòria, l'alcalde del PP ha paralitzat el projecte del nou palau de congressos de la ciutat -aprovat per l'anterior equip de govern del PNB- amb el suport dels regidors de Bildu. Que les coses estan canviant també ho demostren unes declaracions del coordinador de l'executiva del PSE, Mikel Torres, que reconeix que el seu partit "no està incòmode per intentar buscar acords amb Bildu en matèries socioeconòmiques". L'Euskobaròmetre del mes de juny és positiu per a la coalició de partits abertzales: un 60% dels bascos creuen que l'aparició de la plataforma independentista serà beneficiosa per al futur d'Euskadi.

L'antiga Batasuna i EA no s'esperaven uns resultats tant contundents de la seva criatura electoral. En una entrevista que va concedir des de la presó abans del 22 de maig, el mateix Arnaldo Otegi assegurava que "l'objectiu no és gestionar les institucions", sinó estar "al servei del canvi polític i social que reclama el poble abertzale i d'esquerres".

Bildu ha hagut d'adaptar-se a aquesta nova situació i fer compatibles les seves responsabilitats de govern amb l'estratègia pacificadora que té en marxa. Al cap i a la fi, l'èxit de Bildu no deixa de ser un dels principals arguments que l'esquerra abertzale d'Otegi pot esgrimir davant d'ETA perquè no tingui cap temptació de tornar a les armes, després de l'alto el foc "general, permanent i verificable" que va decretar al mes de gener. I alhora, un escenari de no-violència també és el millor hàbitat per seguir garantint el creixement electoral de la plataforma abertzale.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT