Amaiur amenaça amb una batalla jurídica si el PP li nega grup parlamentari al Congrés

Amaiur no es quedarà de braços plegats. Si el PP fa valer la seva majoria absoluta a la mesa del Congrés i li impedeix tenir grup propi, els independentistes aniran als tribunals. "Tenim clar que si no hi ha voluntat política, nosaltres recorrerem a la via judicial ordinària", va advertir Pello Urizar, secretari general d'EA -una de les forces que integren Amaiur, juntament amb Aralar i l'antiga Batasuna-. Un altre dirigent d'EA, Koldo Amezketa, va afirmar que la decisió final sobre aquesta qüestió "no tindrà res a veure ni amb la justícia ni amb la lògica, sinó amb l'esperit de revenja que encara impera en alguns partits", en referència als populars.

Mentre que el PSOE troba raonable que Amaiur tingui grup, el PP no es pronuncia oficialment. Ho està analitzant la número dos de la formació, Soraya Sáenz de Santamaría, que guarda silenci i es remet a la constitució de les Corts el pròxim 13 de desembre. La mesa la controlarà el PP amb majoria absoluta. A l'espera que Sáenz de Santamaría digui la primera i l'última paraula, mandataris com el basc Antonio Basagoiti o el portaveu Esteban González Pons s'han posicionat públicament en contra de permetre que l'independentisme basc disposi de grup propi a Madrid tot i tenir 7 escons.

Al PP el cos li demana barrar-los el pas. Pot justificar-ho amb el reglament a la mà i hi ha precedents que poden afavorir les pretensions abertzales. El 2004 la mesa va permetre a ERC formar grup amb 8 diputats sense haver aconseguit el 15% en totes les demarcacions catalanes. La mesa els hi va concedir fent la mitjana de les quatre. Una situació molt semblant a la d'Amaiur: 7 diputats i amb l'escó de Navarra a 0,14 punts del 15% requerit. Ahir a Amaiur li va sortir un aliat. El líder d'IU, Cayo Lara, que també ha necessitat en el passat lectures generoses del reglament, va advocar per ser "generosos" i va advertir contra "les diferents vares de mesurar".