Publicitat
Publicitat

El vel de la ignorància

L'esquerra sense esma de Zapatero

Les eleccions municipals i autonòmiques s'apropen i els possibles resultats han provocat l'estat d'alarma a la seu del PSOE a Madrid. Es tracta de l'inici d'un canvi de cicle polític, provocat, en gran mesura, per una crisi econòmica de gran abast que ha posat fi a més de 14 anys de creixement sostingut. Una generació sencera ha pogut viure amb el vent a favor i amb la sensació que no hi havia perill, la sensació que, per una vegada, en contrast amb els seus immediats ascendents, tot estava permès, des dels viatges de cap de setmana a les principals ciutats europees, fins a generosos habitatges a la primera corona de Barcelona amb el pagament de crèdits assumibles.

Tot i que la responsabilitat de les polítiques econòmiques és compartida, i que van ser els governs de José María Aznar els que van apostar per no posar cap impediment a la inversió immobiliària, és veritat que tampoc el primer govern de José Luis Rodríguez Zapatero va intentar canviar res. I Zapatero haurà estat, si decideix esgotar la legislatura, vuit anys en el poder. Prou anys per marcar una etapa d'Espanya i per deixar un cert llegat.

El més trist per al mateix Zapatero seria que es complís una asseveració de l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, quan va pronosticar que l'etapa del president del govern seria "un parèntesi en la història d'Espanya". La frase de Gallardón deia que en el mateix PSOE Zapatero tampoc seria capaç de marcar una trajectòria clara. Ara, quan només falten dos mesos per a les municipals i autonòmiques, el PSOE viu un debat molt viu sobre la necessitat que Zapatero anunciï com abans millor la seva decisió de no tornar-se a presentar com a candidat del PSOE a les eleccions generals. I el debat, precisament, se centra a recuperar els valors més tradicionals del socialisme, que encarnaria l'actual vicepresident del govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, o bé deixar pas a una continuïtat generacional, que mantingui els valors del republicanisme de què feia gala Zapatero a l'inici del seu mandat, seguint el seu filòsof de capçalera, Philip Pettit. Aquesta continuïtat la representaria Carme Chacón, estreta col·laboradora de Zapatero des del primer dia, política jove i ambiciosa i que, precisament, ha decidit presentar batalla perquè entén que l'etapa de Zapatero no pot ser un breu "parèntesi".

Hi ha valors cívics, és veritat. Zapatero va assegurar que Espanya no podia comprometre's en cap acció militar sense el suport de les Nacions Unides. I ho ha complert, fent del tot ridícules les comparacions amb l'Iraq. Va promoure el matrimoni homosexual, cosa que ha fet d'Espanya un dels països més avançats en llibertats cíviques. I va impulsar la llei de dependència, que, malgrat les insuficiències, representa un nou esglaó de l'estat del benestar. Però no ha impulsat un discurs d'esquerres sòlid, que pugui contrarestar el discurs economicista que impregna tot el discurs públic. Salvador Giner, el sociòleg i president de l'IEC, incideix en els valors d'una esquerra que sembla que ha oblidat. Ho fa en el pròleg del llibre recuperat ara per Anagrama del també sociòleg Richard Sennett, El declive del hombre público . Sobre Sennet diu que, lluny de ser considerat com un conservador, la seva actitud és la d'un socialista tradicional que "exigeix i espera justícia social, igualtat d'oportunitats, via pública austera". Aquesta és la clau, el valor perdut d'una esquerra que sabia estalviar i pensar en el futur, treballar i comprometre's.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT