L'estela d'Unabomber i Oklahoma City

WASHINGTON.La llavor de la massacre de Noruega es troba en el manifest terrorista del nord-americà Ted Kaczynski, conegut amb el sobrenom d'Unambomber. L'escrit de 1.500 pàgines que poc abans de cometre la doble acció mortal Anders Nehring Breivik va penjar a internet conté paràgrafs gairebé idèntics al text de Kaczynski. Unabomber és un terrorista que entre el 1978 i el 1995 va matar tres persones i en va ferir 29 més amb l'enviament de 16 bombes a científics de diverses universitats i també companyies aèries.

El text revela que feia dos anys que Breivik preparava l'ignominiós atac i que les paraules de Kaczynski van ser la seva font d'inspiració. Així, el seu manifest 2083. Una declaració europea d'independència conté fragments idèntics al document La societat industrial i el seu futur que el terrorista nord-americà va enviar el 1995 a la premsa dels Estats Units, segons va publicar el diari noruec VG .

Aquest mitjà, que es remet a una comparació feta pel fòrum digital Document, assegura que Breivik va utilitzar importants fragments d'Unabomber en la seva proclama però va canviar alguns conceptes per altres per adaptar-los a la pròpia ideologia extremista.

Així, va substituir la paraula "esquerranisme" per "multiculturalisme" i "marxisme cultural". En el document, Breivik fa una crida contra "la invasió islamista" i insta a iniciar una guerra contra immigrants i contra "les elits marxistes i multiculturals" d'Europa.

Un ermità letal

Ted Kaczynski era un nen prodigi que prometia molt. La Universitat de Harvard va acceptar-lo a les seves aules amb només 16 anys i als 24 es va doctorar en matemàtiques. Després d'exercir com a professor assistent a la Universitat de Berkeley durant dos anys, Kaczynski es va retirar a viure a una remota cabana sense electricitat ni aigua prop de Lincoln, Montana.

Hi va aprendre tècniques de supervivència, però també a construir meticuloses bombes que amagava en paquets en forma de llibre per enviar a diversos professors universitaris. Altres objectius eren les companyies aèries o empreses d'informàtica.

Kaczynski odiava el progrés tecnològic i les societats industrials perquè considerava que causaven la destrucció del món salvatge i la infelicitat dels humans. A més, culpava els moviments d'esquerra de la situació actual.

Breivik va substituir l'odi per l'avenç tecnològic per l'odi al multiculturalisme i l'islam, però com Unabomber, acrònim d' universitat , aerolínia i bomba que utilitzava l'FBI per referir-se a Kaczynski, creia que els seus actes eren "necessaris" per cridar l'atenció de la societat.

El record d'Oklahoma

Timothy McVeigh no era seguidor de Kaczynski ni tampoc hi ha cap indici que hagi inspirat directament Breivik, però els atemptats d'Oslo han fet rememorar el seu terrible atac a la ciutat d'Oklahoma del 19 d'abril del 1995. McVeigh, extremista cristià de dreta com Breivik, va matar 168 persones i en va ferir 680 com a represàlia dels fets succeïts a Waco.

L'exsoldat que va lluitar a la Guerra del Golf va considerar el govern culpable de la massacre dels seguidors de la secta de David Koresh. Alguns experts comparen Breivik amb aquest terrorista nord-americà per la capacitat destructora que tenien seus atacs i la composició de la bomba, feta amb fertilitzants.

Anys més tard, mentre esperava a la presó de "supermàxima seguretat" de Florence, Colorado, el compliment de la seva sentència de mort, McVeigh va conèixer Kaczynski. Amb ell va compartir la seva passió per la naturalesa i per les tècniques de supervivència, segons una biografia de l'autor de l'atemptat d'Oklahoma.

Tot i així, Kaczynski considerava el seu company de cel·la simplista i poc intel·ligent. McVeigh va ser executat el juny del 2001 a la presó de Terre Haute, Indiana. Ted Kaczynski continua pres de per vida al mateix lloc però menys oblidat. El seu manifest, el mateix que el 1995 va intentar publicar a diversos mitjans de comunicació sense gaire èxit, ha donat ara la volta al món gràcies als horribles atacs d'un jove noruec.