Publicitat
Publicitat

INDEPENDENTISME I CRUÏLLA HISTÒRICA

Joan Ridao:

"L'estratègia d'ERC era bona, però no ha reeixit"

Recentralització "Estem en un moment de rauxa. Tornem a ser allà mateix on érem el 10-J" Resposta "El Govern hauria de liderar un pacte nacional per desplegar l'autogovern prescindint de la sentència" Pas endavant "Benvingut al club, president Pujol"

El secretari general d'ERC i portaveu del partit al Congrés, Joan Ridao, defensa en el seu darrer llibre, Catalunya i Espanya, l'encaix impossible (Proa), que a Catalunya ja només li queda plantejar la disjuntiva "submissió o ruptura". Unes tesis que ha acabat assumint el president de la Generalitat, Jordi Pujol, a qui dóna la benvinguda al "club".

En el seu llibre, planteja que cal triar entre ruptura o submissió.

Hi ha hagut un punt d'inflexió amb el procés estatutari, amb la sentència del TC com a colofó final. Només és la punta de l'iceberg que demostra la inviabilitat de l'encaix de Catalunya a Espanya. En el terreny econòmic, hem passat de ser la locomotora hispànica a un vagó més. Avui el que cohesiona els estats- nació són els beneficis i en termes cost-benefici, i Espanya és una presa de pèl i un mal negoci. El creixement dels partidaris d'un estat propi ve de la presa de consciència que es posa en qüestió el nostre estat del benestar amb un estat que depreda part dels nostres recursos. El repte del catalanisme del s. XXI és esdevenir un catalanisme de masses. O incorporem l'orgull de país a molta gent que té pendent de refer la seva identitat, o no en sortim. En termes de cohesió civil no hi ha problema. Sí, en cohesió nacional.

Jordi Pujol diu independència o rendició.

Benvingut al club, president Pujol. Hi ha molta gent a Catalunya que fa temps que tenim clar que la disjuntiva és entre submissió i ruptura. Només desitjo que tingui capacitat per influir en l'actual Govern, que ha fet un disseny en relació amb l'autogovern de cara al futur que és el que feia precisament ell fa deu anys.

Mas va dir que abans de l'estat, cal construir nació.

És un error, perquè podem estar mil anys per tenir una nació cohesionada en termes nacionals com la d'abans de la Guerra Civil. És més fàcil i factible disposar d'estat propi apel·lant al creixement econòmic i a l'atractiu del benestar.

Però, en canvi, això no ha tingut traducció electoral.

Pot semblar que l'esperit del 10-J s'ha esvaït. Tot i que l'agenda política i econòmica dels pròxims tres o quatre anys portarà a una renovada presa de consciència. Mas té raó que arribaríem a un punt de no retorn si l'Estat impedís l'emissió de deute. Tornem a ser on érem el 10-J. Hi ha hagut un procés electoral en què molta gent ha prioritzat urgències com la crisi o l'alternança. Però si Catalunya històricament ha basculat entre el seny i la rauxa, ara estem en un moment de rauxa.

ERC va plantejar el 28-N com un plebiscit sobre l'autonomisme.

Va ser un càlcul erroni. També hi ha hagut un distanciament mental entre el 10-J i les eleccions. Estem assistint a les seqüeles de la sentència del TC, que desactiva i desapodera normativament la Generalitat. Això acabarà catalitzant. L'actual Govern hauria de liderar un pacte nacional per desplegar tot el potencial de l'Estatut. I plantejar com institucionalment i legislativament podem prescindir de la sentència per desenvolupar l'autogovern i plantejar el dret a decidir.

Quina seria ara l'estratègia comuna abans de l'escenari de ruptura?

Que els diputats catalans a Madrid plantegessin periòdicament, en temes estratègics, una posició comuna i que en determinats debats es poguessin arribar a retirar per no ser-ne còmplices.

ERC ha passat pàgina amb CiU?

En l'autogovern tindrem espais de complicitat i trobada. Començant pel concert. Ha estat un esquer electoral molt agraït i ara resulta que es vol estirar com un xiclet per tornar a oferir-lo a les eleccions generals.

Ernest Benach va dir que és hora d'una nova generació de dirigents no ressentits amb CiU.

Dues vegades CiU va preferir un acord amb el PP d'Aznar. I CiU no va entendre el segon tripartit. Ara hem entrat en una nova dimensió i etapa. No és un problema de generacions, sinó d'actituds. I em sembla que ningú ens pot retreure que no hem estat conciliadors.

ERC ha de ser un front independentista?

El futur d'ERC passa per definir i marcar un perfil propi clarament diferenciat d'esquerra nacional. Hem de sumar els independentistes que no ens han votat però que veuen que ERC és l'opció més útil i seriosa i a molta gent de centreesquerra catalanista no necessàriament independentista.

Però aquesta estratègia ja ha estat la de l'ERC del tripartit.

L'estratègia era bona, però no ha reeixit, claríssimament.

Per tant, no era bona.

És l'execució de l'estratègia, el problema. Si l'encarregat d'executar aquesta estratègia presenta una ombra allargada de divisió interna, forma part d'un Govern que no s'explica, i navega en un mar de contrastos, al final acaba desorientant a tothom. I llavors passa que per molt que tinguis el millor programa i les millors idees i l'estratègia que convé al país, no te'n surts. Posar Espanya davant el mirall perquè es mostri com és, ha funcionat.

Què canviarà ara?

CiU deixarà d'idealitzar determinades coses. Tothom ha assolit ja la majoria d'edat. Tothom ha estat al Govern i a l'oposició en aquest país, i tothom ha après coses a una banda i a l'altra. Ara ERC difícilment podria fer una campanya com Catalunya Lliure de Peatges, sabent les dificultats estructurals que té aquest tema. Tot plegat hauria de fer possible grans acords nacionals en temes fonamentals i de país.

Hi ha qui creu que hauria de plegar amb Puigcercós.

El meu mandat caduca d'aquí a uns mesos. És un debat estèril. No hi ha marge per a la confrontació interna. Puigcercós s'ha carregat d'autoritat moral per proposar ell el candidat. No hi ha marge per a més d'una candidatura, ara.

Anna Simó seria un bon relleu?

Anna Simó és una bona amiga i una excel·lent parlamentària. Hi té tot el dret. El futur lideratge serà proposat per Joan Puigcercós, entre les persones que reuneixen més consens entre les bases.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT