Ja fa anys que el problema dura. La meitat dels catalans s'informen per televisions, ràdios i diaris d'àmbit estatal. I quan vénen les generals, Iniciativa no existeix. Només hi té presència, i cada cop menys, Izquierda Unida. Aquest és un detall no menor que priva el missatge d'ICV d'arribar a part del que consideren el seu electorat natural al cinturó i que preocupa la formació que lideren Joan Saura i Joan Herrera. Des del trencament amb l'IU de Julio Anguita a mitjans dels 90, des d'aleshores en imparable decadència, ICV ha viscut amb angoixa la falta d'un referent estatal que els permetés sumar.
No tenir-ne no els ha impedit, però, fer pinya a Catalunya amb el referent d'IU, Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), i presentar-s'hi en coalició des del 2003, un cop es va constatar a les urnes fins a quin punt la divisió castigava l'esquerra alternativa. Anar en coalició a les urnes i compartir després grup parlamentari amb IU al Congrés.
Els intents de dotar-se de referent es compten per fracassos. Tant quan s'ha intentat ajudar a qui, dins d'IU, volia refundar la coalició i assumir postulats plurinacionals i ecologistes per fer-ne bandera com quan s'han alimentat projectes d'esquerra com Els Verds, que a les eleccions municipals del 2003 va liderar l'expresident de Greenpeace José María Mendiluce. El desastrós resultat va frustrar el projecte.
En els últims temps hi ha hagut nous moviments que, d'una manera o altra, han afectat l'estratègia d'ICV a nivell estatal. D'una banda, la consolidació del liderat de Cayo Lara a IU ha fet més evident l'allunyament entre els ecosocialistes i els comunistes espanyols, que no troben prioritari el discurs ecologista i tendeixen al jacobinisme. A més, i contra el que passava en els anys de Llamazares -que va teixir una bona relació personal amb Herrera a Madrid-, EUiA ja no forma part del nucli dur d'IU. Al congrés que va guanyar Lara va intentar sense èxit una tercera via entre el PCE i el sector Llamazares amb madrilenys, balears i aragonesos.
El segon fet rellevant és l'aparició fa un any d'Equo, una formació que lidera l'exdirector de Greenpeace a Espanya Juan López de Uralde. El partit integra partits verds i també grups sorgits d'IU en els últims anys. Ha estat reconegut com a referent del Partit Verd Europeu a Espanya (a Catalunya ho és ICV, molt activa en aquesta família política europea). L'avançament ha agafat Equo a contrapeu i el projecte d'Uralde no està, segons reconeixen a la mateixa Iniciativa, "prou madur".
Amb Equo, ICV té un protocol de relació privilegiada. Ha participat en la seva gestació però no l'ha convertit formalment en referent estatal tot i que la col·laboració és molt més fluïda que amb IU. En aquest últim cas no passa d'instrumental. Del consell assessor d'Equo, que a més de la causa ecologista abraça la plurinacional i que renuncia expressament a implantar-se a Catalunya com un gest a ICV, en forma part la diputada ecosocialista al Congrés Núria Buenaventura.
Iniciativa ha actuat amb delicadesa pel que fa a Equo i sense donar motius a IU i sobretot a EUiA (que va encaixar molt malament la decisió de l'eurodiputat Raül Romeva d'enquadrar-se al grup Verd i no al dels comunistes i la decisió unilateral d'ICV de situar com a senador autonòmic de la coalició Joan Saura en lloc del comunista Joan Josep Nuet) per incrementar els greuges.
"Front ampli" a la desesperada
D'aquí que ICV tingui madura la decisió de no aliar-se amb ningú fora de Catalunya (a nivell nacional el pacte amb EUiA està tancat) el 20-N si les coses no fan un tomb radical. L'entorn d'Herrera només anima el gran "front ampli" que va proposar Gaspar Llamazares que sumi IU, Equo i altres formacions d'esquerra alternativa i nacionalista com Compromís. IU afirma que ho estudia i ha obert converses. Però per ara, i si més no formalment, Equo no en vol saber res. Iniciativa està abocada a la solitud.
